“S’hauria d’anar a l’osteòpata tres cops l’any, per prevenció”

Raül Ferré acaba de posar-se al volant de la seva vida professional, curses a banda: el jove pilot massanenc s’ha format a França en osteopatia i obre consulta. Els cotxes, assegura, són un més a més però el futur el veu dibuixar-se aquí

 

Jo volia ser osteòpata sí o sí, però va sorgir l’oportunitat de córrer en cotxe i la vam aprofitar. Vam començar a fer bons resultats i estic compaginant les dues coses, entrenaré cada dia. No sé si d’aquí a quatre anys podré marxar fora cada dos caps de setmana per córrer... Ja veurem. 

 

De petit jo creixia molt ràpid i tenia problemes d’esquena i qui m’ho va resoldre va ser l’osteòpata. Em va agradar molt la manera de fer, sempre amb les mans, sense medicaments... És clar que no podem curar un càncer, però dolors de la vida diària ajudem a resoldre’ls. 

 

Ja, sí, és cert: són la peça clau, sense elles ja no ets el mateix. La mà també s’educa. I he de vigilar molt perquè a la mínima que em fes mal, i és la part del cos que tenim més exposada, ja no podria treballar en allò que m’agrada. 

 

I a mi m’agrada anar en moto, m’agrada fer el cabra... Hi he de vigilar molt. 

 

Quan vas al fisioterapeuta, t’ajuda a recuperar-te de traumatismes, de lesions, o a reforçar-te muscularment. Un osteòpata és, diria, com un metge generalista però sense prescriure medicaments. Vens a la consulta i t’escolto: com és el teu dia a dia, per intentar esbrinar d’on venen aquests dolors que m’estàs explicant. O episodis de migranya. O dolors articulars. També menstruals, per exemple. De tot tipus. 

 

Poden ser dolors posturals, per exemple. Després de l’interrogatori i l’observació, anem a la camilla per, amb les nostres tècniques, buscar l’origen del problema. Mirem no sols les zones que fan mal, sinó on hi ha problemes de mobilitat: el cos humà està fet per moure’s. Nosaltres el tractem globalment. 

 

A banda del tractament també donem consells: per fer estiraments, o a la gent que no s’hidrata prou, alimentaris, o posturals, que estar fent el mateix moviment vuit hores al dia... I també tractem nadons, des dels dos mesos. 

 

Fins als cent anys. De fet, la meva tesi la vaig fer precisament sobre la gent gran: és important saber com tractar-los, tenir paciència per escoltar-los. La consulta del metge sovint no dura ni deu minuts: et miren, et recepten i santes pasqües. Nosaltres ens hi estem una hora. 

 

Jo vaig estudiar a França i allà el vuitanta per cent de la població va a l’osteòpata cada any. No sols quan tens mal, sinó com a prevenció, aquesta és la idea. S’hauria d’anar a l’osteòpata tres cops l’any. Per evitar enganxar-nos de l’esquena, fer mals moviments. 

 

Sí, poca gent ve a fer un bilan que diuen a França, que seria ideal per prevenir. Fins i tot problemes d’equilibri, migranyes, mals de cap. A Andorra falta informació. També és cert que no ho solucionem tot però tenim bastants eines. 

 

Que ja és la bomba, sí. Amb medicament alleuges el dolor, després torna. Si vens a veure’ns el teu fetge està més content i nosaltres et tractem les cervicals però potser també et trobem un problema, què sé jo, al genoll, que afecta el maluc. Igual això puja per la columna i t’arriba a les cervicals. 

 

Quan esquiava, bé que el necessitava, que si no, patia un mal d’esquena brutal. Va ser l’últim recurs i el millor. Súper! 

 

Esquies i, mira, de bon matí carregues la motxilla, les botes, que pesen al coll; després l’entrenament durant hores i després, físics. Sol·licites constantment el cos.

 

En absolut. La segueixo però de reüll. t a França en osteopatia i obre consulta. Els cotxes, assegura, són un més a més però el futur el veu dibuixar-se aquí