“Si el Nadal et fa urticària, aprofita-ho i escriu”

No és un gènere en si mateix, puntualitza Elena Aranda, però escriure contes de Nadal té tirada, sens dubte. Per a ella, lectora professional (oi que fa enveja?) i avesada a impartir tallers d’escriptura creativa, resulta una bona manera de llançar-se a la narrativa, de provar-se un mateix

Un taller de contes de Nadal: és un gènere?
Més aviat l’oferim aquí, a la Biblioteca Pública, perquè hi ha el concurs de contes de Nadal que ja està molt consolidat, igual que en altres llocs. No és un gènere, sinó una història, de qualsevol tipus, que passa durant festes. La gent sap que  hi ha el concurs i s’hi volen presentar. 

Els prepara per competir, doncs.
És gent que veu que són concursos accessibles, no gaire ambiciosos, per poder començar, per provar-se a si mateixos. Jo mateixa intento, quan faig tallers, que tothom s’animi a l’experiència de participar. Gent de tot tipus. 

Però vostè i jo en coneixem d’especialistes, amants de la tradició. 
És clar, com Ludmilla Lacueva. 

Que descafeïnat un Nadal sense història de Ludmilla Lacueva!
Som uns privilegiats de rebre el seu regal. Ho ha convertit en un emblema, una marca personal, literària. Meritori i molt d’agrair. 

Ella ja en domina les claus. Però per a la resta, què és un conte de Nadal?
Una història que transcorre durant aquestes dates o està ambientada en una altra època però parla del Nadal. És el tema, el motiu, però pot estar en clau terrorífica, o thriller, o romàntica. El Nadal és l’atrezzo. Però no té per què ser una història costumista, com les de Dickens, ni moralista, que ja ens les coneixem prou.
 
Té raó. 
Ara potser interessa més trobar un punt transgressor, una  història que no sigui tan típica ni tan tòpica. 

John Grisham va escriure ‘Skipping Christmas’: una família que intentava escapolir-se del Nadal. 
No el conec, però sí, aquesta és la línia, una bona opció. Es tracta d’explorar, de ser trencadors: la transgressió, el punt de vista diferent. Ara, pots tirar per la banda emotiva i que siguis premiat...

Des del novembre la tele embafa amb pel·lis nadalenques cursis. 
I totes amb la mateixa estètica, sí. Entre els autors que s’apunten hi sol haver qui celebra el Nadal amb ganes i els anti-Nadal, a qui surt una urticària amb Qué bello es vivir. Si et surt una urticària, aprofita-ho i escriu. 

A Capra no em referia precisament. 
A mi també m’encanta. Però sí, hi ha les altres, les de tot va bé per Nadal i amb el punt consumista... Vaja, no ens posarem aquí a fer dissertació teòrica, oi?

Tallem-ho, sí. En resum: per què tallers i concursos de contes nadalencs?
És una oportunitat per a un autor de provar-se a si mateix, un incentiu. De fet, si mirem el llistat dels premiats en totes les edicions, acabaran sortint els noms dels autors que ara tenim a Andorra. Potser n’hi ha algun que, de no haver estat per això, per l’incentiu, mai no hagués escrit. 

I al contrari, si et rebutgen en un premi pot donar una baixada de moral. 
Jo, que em dedico a la literatura professional, si ve algú que diu que s’hi vol dedicar li aconsello que vagi provant, que el que cal és experiència, fer l’esforç d’escriure. A banda, has de tenir clar que el món editorial serà molt dur. Si a la primera caus, replanteja-t’ho. 

S’ha d’endurir la pell. 
Escriuràs coses que estaran molt bé però que no arribaràs a publicar, o et costarà molt. Per exemple, jo sempre he apostat per un autor que em va entusiasmar i li ha costat trobar editorial, Carlos Millán, que finalment publicarà a Catedral a principis de l’any que ve Irene a media luz. Us l’aconsello. 

Nadal passat, hi haurà més tallers. 
Sí, sí, formacions presencials. Trobar-se amb els  escriptors, els futurs autors, per a mi és també molt interessant. També per a mi, en escoltar-los. I ara hi ha molts espais a Andorra on s’ofereixen aquestes formacions, com el Laboratori de les lletres al Punt 400.