Omar El Bachiri ens va ensenyar a identificar l’assetjament i ens va donar eines per lluitar-hi, també ens va aconsellar com estalviar; ara, en el llibre més recent, ens parla del plaer del viatge. Per si cal

‘¿Y si viajamos?’, es diu el llibre. 
Sí, senyora. Us aconsello viatjar per dos motius: el primer, que el desig de viatjar et motiva a treballar i a estalviar, perquè viatjar, per mol que sigui low cost, val diners, oi?

Sí, senyor. 
Doncs com que estàs motivat per guanyar calés i estalviar, vas a treballar més content. Et tornes una persona més optimista. A banda, quan viatges et tornes una persona més oberta, perquè veus el que hi ha fora de casa i pots comparar. A banda, et tornes més tolerant a la frustració.

...?
Sí, home, busques vols barats i no en trobes, per exemple: doncs t’obliga a pensar i repensar els teus plans. Així estàs millor preparat per entendre que no tot depèn de tu i et prepara emocionalment. Un dia vols sortir de la feina i anar al gimnàs, oi?, ho has planificat tot el dia i després resulta que hi ha tant de trànsit que no arribes a temps. Doncs la vida està plena  d’aquestes petites frustracions. O de més grans. 

I tant! Durant els viatges, sovint et menges els plans amb patates.
Exactament, sí, sí. Així aprens a no alterar-te. Has de sortir de casa amb aquesta expectativa i passar de tot, no emprenyar-te. Quan t’hi habitues, t’has tornat immune a la frustració i això és bo per al teu dia a dia. Una boníssima lliçó. 

Però en això que viatjar t’obre la ment... miri, depèn a qui. 
També és cert. T’obre la ment sempre que tu estiguis disposat que sigui així. Quan viatges, has de deixar a casa les teves creences i no jutjar qui et trobes pel camí. Els prejudicis no et poden acompanyar o si no, no aprendràs res en absolut. 

Consells, doncs. 
Sí, el primer és que per trobar bons preus, els vols i els hotels s’han de buscar entre un trimestre i cinc mesos abans. Qualsevol oferta així pot ser boníssima, sigui quina sigui la destinació i el mitjà de transport. També aconsellaria anar d’albergs, com faig jo. Comparteixes habitació, és cert, però et sortirà baratíssim. 

Entesos. 
Per exemple, si agafes un bitllet de tren a París des de l’Hospitalet-près-l’Andorre, si l’agafes amb temps pots fer el viatge per cinquanta euros. Mira quin preu, ridícul, no et sembla?

Tirat. 
I pel que fa al menjar, tens les mateixes cadenes pertot arreu. 

Home, però si viatges vol tastar les menges del lloc. 
No tothom, hi ha gent a qui el menjar a què no està habituat li fa fàstic i no hi poden fer res. Aquesta gent trobarà el que li és més conegut. 

Però és justament un dels prejudicis que s’han de deixar a casa. 
Sí, sí, però ja dic, hi ha gent a qui li fa mania, què hi farem.

Som viatgers o turistes?
El turista és qui ho porta tot solucionat, tot pagat. Aquí no haurà après res. Només veurà allò que és millor a cada lloc, però és una farsa, cinema, és Hollywood. El viatger ha d’anar on està la gent, als barris, amarar-se del lloc, anar als bars de barri, agafar l’autobús públic i preguntar a la gent. Ara bé, tot plegat és més dur, és clar, que anar còmodament a l’agència de viatges. 

És el seu diari de viatge. 
Sí, sí, jo vaig començar a viatjar als vint anys i ara en tinc cinquanta-vuit, així que porto molt de recorregut. Això em motiva a estalviar, com deia, a viure. Com viatjo molt, veig coses i comparo. Això et fa realista i et fa entendre el valor de pagar impostos. 

I això?
Veus coses com els trens...

Alguna lliçó de vida?
A Sud-àfrica  em van assaltar i m’ho van robar tot. Rellotge, passaport, targetes... Vaig a la policia a denunciar, vaig trucar al ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, i en quatre hores vaig tenir un salconduit. A un noi d’allà el meu germà li va transferir uns diners perquè ell em donés en efectiu. Ja veus, de tot te’n surts, no cal tenir por.