Maryna Len és ballarina i professora de ballet, i té l'escola Soul Dance a l’avinguda Meritxell, on fa classes per a persones de totes les edats i de tots els nivells. És d’Ucraïna i va arribar al Principat el 2014 després d’haver ballat per tot el món.

Quan va obrir Soul Dance?
El 2016, just dos anys després que arribés a Andorra. En un primer moment vaig trobar feina a Perfumeries Júlia, però el que a mi realment m’agradava era ballar. Llavors vaig buscar alguna escola de dansa clàssica per anar-hi com a alumna, però no en vaig trobar cap.

Caram!
I a mi ja em rondava pel cap la idea d’obrir la meva pròpia escola de ballet, però no tenia un pla concret. Però un dia vaig conèixer un home que tenia un local a l’avinguda Meritxell, i quan me’l va ensenyar vaig veure clar que allà hi podia anar una escola.

I com va ser el canvi d’alumna a professora?
Penso que el més important és fer les coses amb molt d’amor, i tard o d’hora tindràs èxit. Per exemple, després del primer any d’obrir vaig estar a punt de deixar-ho, ja que vaig començar un novembre i tothom ja estava apuntat a altres activitats.

No va anar en consonància amb el curs escolar.
Exacte, i aquell estiu també va ser molt fluix... Però em va trucar la meva germana i em va animar a provar-ho un any més, i al setembre ja van començar a apuntar-s’hi moltes alumnes.

Encara sort que no va tancar!
I tant! La cosa va canviar totalment. A poc a poc va anar progressant, i ara tenim molta demanda. Fem classes amb nenes que tenen tres anyets i fins a senyores de 78! No a la mateixa vegada, ja que les separem una mica per edats, però tenim un ventall molt ampli.

També separeu per nivells?
Sí, en tenim fins a deu. També fem classes particulars i allà podem adaptar una mica més el punt en què es troba cada alumna. De fet, una va aconseguir entrar a l’Escola d’Òpera de París!

Això sona molt important!
Molt! És una de les millors escoles del món, i la van seleccionar d’entre 250 aspirants. La prova d’accés durava tres dies, i al segon els seus pares em van trucar dient que ho veien molt complicat, que realment ho era, però ràpidament vaig parlar amb ella per animar-la i recordar-li totes les hores i esforç que hi havia dedicat.

Hi ha molta exigència, oi?
Moltíssima, has d’estar en unes condicions físiques perfectes i tenir un pes en concret. Si et passes de 200 grams et pots quedar fora... Així que hi ha d’haver molta disciplina al darrere.

I vostè, quan va començar a estudiar?
Amb 14 anys, realment molt tard. Però penso que si realment vols fer alguna cosa, i la fas amb amor i passió, mai és tard del tot.

Totalment!
Primer em vaig formar a la meva ciutat, Dniprò, però després me’n vaig anar a Kíev. Allà treballava en un Show Ballet amb un noi que més tard va aconseguir fer una gira amb la Madonna!

Ostres!
En aquella època, fins i tot vaig ballar amb l’actual president d’Ucraïna, Volódimir Zelenski, quan era còmic. Va ser per a un programa de televisió, i recordo que ell em deia, fent broma, que em col·loqués una mica més enrere d’ell perquè no es notés que era baixet (riu)!

Que bo!
Però a mi sempre m’ha agradat viatjar, i vaig poder anar a ballar a Corea del Sud, Portugal, també en alguns creuers... Fins que em vaig instal·lar a Espanya.

També per ballar?
Bé, no exactament. Estava de guia turística, i un dia vam pujar aquí a Andorra. Just quan estava dins d’una Júlia vaig rebre una trucada del meu cap dient-me que l’empresa havia fet fallida  i em quedava sense feina.

Caram! I què va fer llavors?
Tenia la directora de la perfumeria davant, em va veure la cara de tristesa i em va oferir feina! Llavors, al cap d’uns mesos, és quan vaig trobar el local que et deia abans.

Com és la vida!
I tant, mai pensava que tornaria a dedicar-me a una cosa relacionada amb la dansa, i mira com he acabat. Estic encantada perquè faig el que m’apassiona!