Ha plogut molt des del 'Jugarem a estimar-nos', i si no que li ho diguin a Marta Roure, que ha passat per un calvari per tornar a renéixer. I tot gràcies als seus... i a la música, és clar!

El títol de la nova cançó és 'Da vida'. Per què?
És un joc de paraules. Al final jo en aquest joc de paraules tinc ocult la meva persona especial, la que durant dos anys m'ha sostingut, bàsicament. I llavors ha quedat molt xulo perquè era com... Bé donar vida, no? Da vida, és curiós. Perquè fent aquest joc de paraules, que és la meva parella i que es diu David, per tant és una cançó dedicada a ell.

Clar, jo he llegit el títol i em pensava que era en castellà.
Ah, clar! No, no, és realment un joc de paraules, allò que va vindre, no? I m'agrada a  vegades posar-hi noms del que... O alguna paraula de la cançó, que és sol ixent. Ixent és el meu fill, que es diu així. I la persona que m'ha sostingut tots aquests dos anys en què m'he agenollat, i han estat moltes coses, i ell ha estat allà. Fent de pare, de mare i a més amb una situació que a mi em va costar molt poder travessar.

Què li va passar? Si puc preguntar...
Morts, persones que em van deixar. Una no va ser sobtada, l'altra sí que ho va ser. I una d'elles era el meu pare, i jo no ho vaig portar gens bé. Llavors, tots els fonaments de casa es van trencar. Perquè apareix la pregunta: Estimar és això? Si l'amor significa això, aquest dolor, doncs jo no vull estimar més. No tinc ganes de viure si l'amor significa això. Llavors em vaig quedar aquí com bastant plantada. Per sort vaig poder escriure, les cançons han sigut tot un procés.

I ho va poder plasmar.
Volar, per exemple, que és la d'abans, parlava de marxar, de tot el que significava... A més, vaig veure com tan fàcil la mort, oi? Alguna cosa que a vegades no ens plantegem, o no posem sobre la taula o tenim molts temes tabús. I crec que és un error, perquè ens pot passar i hem de ser conscients. O sigui, hi ha moltes coses que no sabem ni sabrem mai, però aquestes sí que les sabem, i aquí no hi ha classes socials ni res, però que un dia marxarem sí, i a casa no se n'havia parlat d'aquesta manera, va ser com un gerro d'aigua freda.

Amb aquesta nova cançó torna al català després del francès.
Ha sigut com una barreja, perquè ja fa dos anys i mig que faig música. Al principi va ser el Vivim sempre junts, que vaig cantar a Madrid i la mateixa cançó del Nacho Cano la vaig traduir al català. I com a deferència a la ciutat de Madrid, vaig deixar l'última part en castellà. Llavors vaig escriure Rèquiem en Vena, que allò va ser el preludi de les morts. Llavors vaig començar a escriure en francès, i és curiós perquè aquestes dues cançons estan dedicades al meu pare. I llavors va venir Volar, on torno al meu idioma i tanco una mica això. I ara amb Da vida és una mica el fet d'estar bé, d'agrair a les persones que m'han sostingut.

Veurem videoclip d'aquest nou tema?
No, no veurem videoclip d'aquest tema, potser del següent o l'altre. Però no, és que costen molts diners i temps. Ja tinc la meva vida, em falten hores, i mira que tots tenim les mateixes. I intento organitzar-me com puc, però aquest cap de setmana que el meu fill petit ha marxat de festa major amb la seva àvia i el David està fent feina a saco, i estic estudiant també a saco.

Diria que és dur el món de la música?
En quin sentit? Si et vols guanyar la vida o si fas cançons? Per a mi és molt fàcil viure de la música en un aspecte romantitzat. A mi m'agrada fer música, a mi m'ha salvat la música, i no entenc el món sense música. Per tant, per a mi és un gust fer música, no tinc cap pretensió amb ella. És un regal, saps?