“Si tot és ciment, no hi ha papallones”

Jordi Nicolau, biòleg del Parc Natural del Comapedrosa, guiarà dissabte una visita per mostrar l’esplèndida biodiversitat que acull aquell espai –atenció: les grandalles estan en plena floració, anuncia–. També per parlar de la feina que fan per estudiar-la i conservar-la. Si tothom hi col·labora, és clar

Dissabte anem d’excursió!
Us poso en context: organitzem l’activitat amb motiu del Dia internacional de la biodiversitat, que tot i haver estat el 22, a la Massana estàvem amb Andoflora: flora domèstica, casolana. També ahir era el Dia europeu dels parcs, una altra efemèride que val la pena celebrar.

Què n’obtenim de dies així?
Doncs mira, per començar ara mateix n’estem parlant, oi? amb la premsa. És una ocasió més per parlar de biodiversitat, ho aprofiten les escoles per treballar  una temàtica... És una manera més de posar-ho sobre la taula. La més eficient? Potser no. Una goteta d’aigua. 

Mentre no ens n’oblidem, la resta...
Sí, però també tenim el dia dels ocells migradors, de les plantes, etcètera, per anar aprofitant les avinenteses. Però és com els nostres aniversaris, el celebrem un dia però ens hem de cuidar 364.

Som-hi, al Comapedrosa doncs. 
Farem l’itinerari de la biodiversitat, creat l’any passat, senyalitzat, pensat per al públic familiar. 

Facilet? Perquè alguns al Comapedrosa hem fet molt el ridícul. 
La pujada al cim és peluda, és cert, però aquest circuit es va crear per fer un recorregut fàcil, pensat per a escoles, sense massa desnivell. Vaja! estem a Andorra i aquí de pla... però és assequible. 

Què hi veuran els que s’hi animin?
L’itinerari es fa per les parts més baixes del parc. En les parts altes, cap al refugi i cap amunt, encara tenim quasi quasi hivern, però nosaltres estarem en aquesta part on la primavera ja ha explotat d’una manera brutal. 

Ja em deleixo per venir. 
Veurem boscos caducifolis, com el tortellatge, un arbust que es diu així, o la moixera comuna, heterogenis, que en alguns llocs abans estaven ocupats per activitats agrícoles. I tenim les grandalles florides al màxim, les paradísies... Ara, un dels encants d’una sortida de natura és que no saps mai què t’hi trobaràs. 

Expectatives?
És una època en què els ocells estan cantant a tope, així que podrem fer allò de jugar a identificar-los pel cant, que és com fem el seguiment de les espècies, encara que sembli curiós. 

Qui són els cantaires?
Estan passant alguns ocells migradors encara i podrem sentir els que estan en etapa de reproducció, com el mosquiter comú, que és un ocell molt petitó de color groc, o el pallerol de casquet, que es diu així perquè té un casquet negre el mascle i vermell la femella; el pinçà comú... la merla, el pit-roig...

També ens explicaran la seva feina per preservar tanta riquesa. 
Explicarem les actuacions i les metodologies. Com això de fer servir el cant dels ocells per identificar espècies. O cada setmana fem comptatges de papallones. Les capturem i les deixem anar, no els fem cap mal, sols és per identificar-les. Doncs ho mostrarem en directe.

Tot allò que van veient, què els diu? 
El programa sencer de seguiment del parc té més de cent indicadors i analitza des de l’ús públic fins a l’erosió. En principi, la major part dels indicadors funcionen bé però n’hi ha alguns, com les papallones, que estan disminuint. No al Comapedrosa, sinó a tot Europa. Com altres espècies, tot i que la majoria es manté estable o en tendència positiva. 

Què passa amb les papallones?!
Necessiten espais oberts, valls obertes, i el que està passant a Andorra, com a la resta d’Europa,  és que desapareixen els prats de dall, les activitats agroramaderes en general, que els facilitaven l’hàbitat. I se substitueix per ciment...

El ciment ho envaeix tot. 
I en no haver-hi tanta activitat agropecuària, hi ha més boscos, i les papallones diürnes no són criatures de bosc. Però és un repte mundial.