L’Orfeó Andorrà celebra seixanta anys. No ha estat fàcil arribar fins aquí, explica Pilar Gispert, però l’última dècada es pot considerar especialment complicada, així que bufar les espelmes és tota una fita. Ho faran en concert, és clar

Seixanta espelmes!
Vam començar l’octubre del 1963, amb el mestre Roure. Va buscar gent, va trobar molts joves, perquè en aquella època no hi havia tanta cosa per fer, i va engegar l’Orfeó Andorrà. Crec, perquè jo no hi era encara, que van començar cantant unes nadales. 

Molts records, oi?
No hi ha gran cosa arxivada, perquè com que hem passat per diferents anys, s’ha anat perdent. A penes hi ha més fotos que les que hem guardat nosaltres. Ara bé, sabeu?, jo crec que tot això ja ho vam rememorar quan vam fer els cinquanta. Crec que ara tocaria parlar del futur. Tot el que ha passat és molt bonic, però voldríem centrar-nos en els últims deu anys. La resta ja ha passat. Ara som els mateixos... però menys. 

...?
Encara hi ha tres persones de les que van començar. I quinze que porten molt de temps, trenta anys, com jo. Ho hem tirat endavant, però s’ha acabat pensar què érem i hem de pensar en el que som ara. Que érem quaranta i ara som vint... i som uns iaios tots plegats. El més jove en té seixanta i el més gran, més de vuitanta. 

Això suma experiència.
Ens trobem dos cops a la setmana, plogui o nevi, excepte que sigui molt, és clar; i els diumenges anem a cantar, amb la família o no. Aquí estem i l’estem tirant endavant amb molt d’esforç. Hem tingut la pandèmia i molta gent va plegar. Costa, costa, sortir a la nit de casa per venir a assajar. Penseu que venen dos cantaires des de la Seu. Dues persones que van començar als noranta, quan ens dirigia el Josep Maria Pampliega. Trenta anys, pujant cada dilluns i dimecres des de la Seu. Així hem arribat als seixanta i no sé si en farem molts més, perquè no entra joventut. No dic gent de vint, però sí gent de quaranta i escaig, cinquanta. 

No ens animem, vaja. 
Per a nosaltres ja seria jovent i l’Orfeó ja tindria un altre aire, un altre dinamisme, noves idees. A gent de setanta no li pots demanar que balli a l’escenari. 

Per què no ens animem?
Hi ha molta cosa a fer. Molts concerts, televisió... Potser a la gent no l’atreu el que pensa que cantem, els tira més el gòspel, o cantar en anglès, o ves a saber.  Nosaltres som més clàssics. Tot i que cantem cançó moderna, no us penseu, el director ens adapta coses. Ara, per al concert dels seixanta anys cantarem un tema de Miki Núñez, un altre de Lax&Busto, adaptades a nosaltres. 

Fantàstic. 
Cantarem algunes acompanyats i d’altres a cappella, nosaltres hem aconseguit cantar molt a cappella, que és més difícil perquè no es dissimulen els defectes. Moltes corals no ho fan. No dic que siguem un gran orfeó, però ens hi esforcem. Molts no saben música, però aprenem a base de repetir i d’orella. 

Així no hi ha excusa. 
Però a Andorra hi ha moltes corals, molts cors. No hi ha tanta gent per a tot. Hi ha afició, sí. Si tots ens ajuntéssim, tindríem un cor espatarrant. 

Si algú s’anima a apuntar-se a l’Orfeó, el deixaran fer propostes. 
Sí, sí. Si tinguéssim gent que ens digués: “au! que esteu molt carques”, segur que tots els seguiríem, que tots tenim ganes de fer moltes coses. 

Ha estat graciosa, vostè. 
Mireu, l’Orfeó tenim molta sort, aquí a Andorra la Vella, que el Comú ens aixopluga i ens dona la subvenció que demanem per fer el que vulguem. No ens tornem bojos demanant, però diem “hem d’anar aquí o allà, fer un concert aquí” i sempre ens atorga el que demanem. 

El ganxo és sortir, conèixer gent...
Em demanen per venir a cantar a Andorra, fem intercanvis. Nosaltres els convidem a dinar o sopar i ells s’ocupen de la resta de despeses. Com fem nosaltres quan sortim. Ja tinc les trobades del 2024 de primavera i tardor previstes, vindran de Barcelona i de Pineda. Però en tinc una de Tolosa i d’alguns altres llocs ja previstes per al 2025. 

Acabem i no hem parlat del concert. 
Serà el 28 d’octubre, a les nou del vespre al Centre de Congressos. Actuarem cinc corals d’Andorra, l’orquestra de l’Institut de Música i l’Esbart d’Andorra la Vella. Una bona festa.