Confessa Levi Luna que, com tot gemòleg, passa hores i hores i hores examinant una pedra.Pluridisciplinar com és, però, també es posarà al capdavant dels voluntaris que examinaran els fòssils descoberts a Arinsal

Gemologia? Ens l’imaginem tot el dia envoltat de rubís i diamants.
No aneu desencaminats, no, però hi ha més coses. La gemologia és la ciència que estudia qualsevol material ornamental, d’origen animal o mineral, també sintètic, i sí, les pedres precioses. O els tractaments que es fa a les pedres, per donar-les més valor: una pedra d’un quirat té un preu i un de dos quirats, un altre, és clar. 

Ep! Sona a trampa. 
Sí, sí, correcte. Amb el safir, el rubí, el granat, es fa; no amb el diamant. Se’n diu un doblet o un triplet: la pedra té aleshores una part natural i una part sintètica. Totes aquestes coses són les que analitzem per als clients: una joieria, companyia d’assegurances, fins i tot la policia o una taxació de joies per repartir una herència... 

Deia qualsevol material?
El món de la gemologia és molt ampli.  Hi ha moltes pedres, encara que les regnes siguin el rubí, la maragda, el safir i el diamant. Però qualsevol pedra és bonica. Tot i que la normativa internacional no permet utilitzar el terme semi-preciosa, que ho sapiguem: si ho veiem a una pàgina d’internet, sortim-ne corrents. 

Bé estar saber-ho. Com treballen?
Som diferents del geòlegs: a nosaltres no ens cal destruir una pedra per poder-la estudiar, com fan ells. T’imagines, destrossar un diamant? Fem proves òptiques, basant-nos en la cristal·lografia sobretot, amb instruments com el polaroscopi per exemple. També podem estudiar una figureta de pedra tallada, per exemple.

Per què ens fascinen? Són pedres. 
Quan surten de la mina, del sòl, són més aviat lletges. Tenen colors, sí, però no igual que quan la joia està feta, la pedra tallada. El diamant té una brillantor diferent de les altres pedres, encara que sigui en brut, però igualment és lleig: li’n donariem un cop de peus. Ara bé, en tallar-lo, amb les 57 facetes de la talla  brillant (la rodona, la més habitual)...

Ja canvia.
És la fòrmula perfecta. I la proporció: la distància de la corona al filetí. Si les mesures, les proporcions, no són perfectes, la llum es desvia, no brilla igual. És una de les coses que s’estudia per fer una certificació del diamant. 

Amb la cristal·lografia ho va ‘petar’ a la Fira, que estava a l’estand de la Fundació Marcel Chevalier. 
A la Fira vaig exposar també els fòssils d’Arinsal, i algun diamant en brut. Miràvem també un cristall d’una mina molt important que tenim a l’Alt Urgell, a Noves de Segre. Vistos a l’aparell, vèiem com interactua la llum sobre cada capa. 

Fòssils a Arinsal?
A l’agost, Valentí Turu, de la Fundació, em va cridar per venir a ajudar amb jaciment de fòssils ben gros, allà on s’està fent el telecadira del Comallemple i estaven les obres parades per la troballa. 

On exactament?
Just a les pistes d’Arinsal, que s’enfilen des dels 1.700 als 2.400 metres d’alçada. El jaciment ha aflorat al pla de Comallemple és tot just el centre de les pistes. 

I ara, continuen necessitant-los. 
Sí, per a l’estudi, que ha de començar amb la catalogació i classificació dels fòssils. S’hi van apuntar alguns a la Fira, però encara poden venir-ne més: famílies, que vinguin amb els nens a tocar els fòssils.  En gaudiran. 

També són pedres.
En certa manera, però són dos móns diferents. Hem trobat també fòssils pirititzats, un procès habitual: el sulfat de ferro ocupa amb el temps la part que queda buida dels animalons i cristal·litza. Són molts vistosos. Un orgull tenir-los a Andorra! Tenen molt d’interèes científic. 

Sí?
Aquest aflorament ajudarà a datar un període  geològic, el Silúric -des dels 400 milions fins als 440 d’antiguitat-, del qual falten a nivell mundial datacions exactes: quan comença i acaba realment, quin tipus d’animal vivia. Sabrem si estàvem en una línia de costa, a quina profunditat... Vindran científics d’arreu. 

Bravo! Els hauríem de gaudir tots. 
De fet, vam demanar un espai per treballar al Comú de la Massana i ens preguntaven com és que no se n’havia publicitat més. 

Els voluntaris estan a temps de sumar-s’hi?
Sempre, sempre. Tenim dos anys de marge per fer-ne l’estudi. El Comú massanenc ens deixarà un magatzem per treballar en la catalogació. S’ho van agafar amb ganes i de seguida ens van contestar. Però no començarem a treballar fins la primavera, així que hi ha temps. 

El Comú ho va trobar interessant. 
Que se sàpiga que a la Massana no sols hi ha bicicletes i esquí. També aquest patrimoni paleontològic. S’hi podria fer una ruta, una caminada per anar veient què s’hi troba i de quins periodes geològics.