Diari digital d'Andorra Bondia
Codina presideix l'ADA.
 0
Codina presideix l'ADA.

Tal com raja


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

En va protagonitzar una de bona, Mònica Codina, aquell dia que enmig d’una roda de premsa (era consellera del Comú de la capital i presentava un cicle de música al carrer) es va interrompre per etzibar a un periodista que badallava en primera fila: “t’estic avorrint, fulanito?” –direm el pecat, no el pecador–. Ara que li recordem l’anècdota, deixa anar una riallada ràpida i profunda i s’hi reconeix: “soc així, dic les coses tal com ragen, com les penso”. Encara que, admet, en la política activa tanta naturalitat no sempre és la millor companya. Ara es posa al capdavant de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA). “Jo he tingut oportunitats que no han tingut moltes dones en el món professional i el de la política, i no ha estat fàcil”. És nou el vestit d’activista? “Sempre he defensat les causes en què he cregut i sempre he estat feminista, sempre he treballat per la igualtat”.

Codina va néixer el 1962 a Barcelona. A un barri de Sants que encara oferia una vida urbana assumible, amb vaqueries on anar a buscar la nata del diumenge i la llet de cada dia i que desplegaven una apetible olor pel veïnat. Als quinze, però, la família es va traslladar a Andorra. El pare, que era comerciant, i que amb el temps obriria una llibreria al país (“era una meravella saber que qualsevol llibre que volgués el tenia a casa”) es va cansar de la ciutat. En aquells temps, decisions així es notificaven a la canalla, eren cinc germanes, no es consultaven. Andorra no li era desconeguda perquè ja tenien un lloc on passar els caps de setmana, però el canvi no deixava de ser un trasbals per a una adolescent. La seva rebel·lia, o la inevitable solitud del recent trasplantat, la va manifestar refugiant-se en l’estudi: el primer any cursat aquí, segon de BUP a l’Institut d’Aixovall, el va facturar amb un devessall de matrícules i excel·lents. “El curs següent em va sortir gratis; ara, tot i ser sempre bona estudiant, ja la cosa va canviar”, un cop arrodonida la colleta pirinenca i adaptada als usos i costums. “Una de les coses que em va xocar en principi és l’afició a les marques, que em preguntessin si els pantalons eren uns Levis. Jo no m’hi fixava”, explica. “Ara jo he acabat igual, plenament adaptada, ja veus”, riu. “El que no he abandonat és el lema viu i deixa viure, i no et fixis en xafarderies, de tal manera que ni me les expliquen”.

Arribat el moment de decidir què fer de la vida futura, va pensar en la Física. Al segon curs estava clar que havia errat el tret i es va passar a Psicologia (es llicenciaria per la UNED: una de les primeres promocions del centre de la Seu). Amb una especialitat tan poc habitual, Psicologia industrial, que de seguida li va obrir les portes del món laboral, quan una entitat bancària en buscava un especialista per al seu departament de recursos humans: era l’única col·legiada a Andorra.

A la política activa la va arrossegar Estanislau Sangrà. “He fet política però penso que no en soc la persona més idònia ni m’hi he sentit sempre còmoda, perquè dic el que penso, i per aquest món has de navegar”. Una altra cosa és la capacitat d’empatia, qualitat de la qual sí en gaudeix, pensa. En aquell moment, amb Marc Forné al capdavant del Govern, li van oferir la secretaria d’Estat de la Funció Pública (va ocupar el càrrec del 1997 al 2000) i s’ho va agafar “com una feina professionalitzada”, com “un repte, que he de dir que m’agraden, i vaig pensar que podia ser una bona gestora”. Igual que més endavant en fer-se càrrec de la cartera de Salut i Benestar, del 2001 al 2005. “En aquell moment no em van deixar posar d’Igualtat, ni res de similar”, però això no vol dir, recalca, que no ho tingués sobre la taula.

La política, hi tornaria al primer mandat de Conxita Marsol, li va deixar algun moment per oblidar: tot l’afer del forn incinerador el recorda com particularment desagradable “perquè es van passar línies vermelles, com que els fills vinguessin del col·legi preguntant si m’anaven a empresonar”. Però al mateix temps “m’ha convertit en allò que soc ara, m’ha conformat com a persona. Prefereixo quedar-me amb les coses positives”.

 

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic