Burilles i tovalloletes. Són les principals bèsties negres de Toni Olm. De Toni Olm, dels membres de Per una Catalunya Neta, i de qualsevol que s’estimi la neteja a l’entorn on viu. Ara el grup està fent ‘batudes’ pel riu Valira

Van començar al setembre amb una jornada de neteja pel Valira. 
Era un projecte en ment des de feia temps i finalment hem arrencat. Seran tres anys per executar-lo i creiem que ho podrem fer. Tot i que els primers 400 metres, el 2 de setembre, a la zona entre la frontera i la duana, vam trobar molta, molta quantitat de tovalloletes enganxades als esbarzers i els arbres. També molt ferro que no podrem treure, perquè no tenim mans ni maquinària. 

Déu n’hi do. 
Érem nou voluntaris, treballant-hi quatre hores, que és l’habitual en una jornada llarga. Ara farem alguna altra sortida petita, de tarda entre setmana, però  quan puguem. Ara s’escurça el dia i estar dins del riu no és el mateix a mitjan agost que a l’octubre. 

Tornem enrere: per què tenia el Valira com a objectiu?
Hem actuat molt sobre el Segre durant els últims anys, així que ara és la prioritat que les capçaleres dels rius estiguin netes, no acumulin residus que després porten cap avall. El Segre no el tenim net però hem fet un treball molt gran. Al Valira havíem fet petites actuacions, com fa un temps a Anserall, però mai una intervenció així, a lo bèstia. 

Doncs el 2 de setembre van retirar bastant residu. 
I el que no vam poder, perquè no tenim maquinària. Estava brut, sí. Però no és d’ara, sinó que aquestes tovalloletes potser portaven quinze o vint anys enganxades als arbres. 

Tant?!
La tovalloleta no és reciclable ni biodegradable, per molt que ho diguin. És molt contaminant i la gent no n’és conscient. Un cop, en una escola, vam fer la prova: a inici de curs vam ficar una tovalloleta en un pot d’aigua... i a final de curs estava igual. Hi posava biodegradable. Per això és molt important no llençar-les al vàter, o millor encara, no utilitzar-ne. 

La zona treballada està just per sota de la depuradora. 
El problema, en totes les depuradores d’arreu, és que quan plou molt la xarxa de clavegueram dels pobles no pot assumir tota la càrrega i s’escapen residus com ara tovalloletes, compreses i coses així cap al riu. Les depuradores funcionen correctament, però en episodis de pluges fortes, s’escapen part dels residus pels sobreeixidors. 

Recordem-ho: el residu més fàcil de netejar és el que no es produeix.
Exactament. Coses com les tovalloletes no s’haurien ni d’utilitzar. 

I el ferro?
Diria que procedeix d’obres, però parlem de fa trenta o cinquanta anys.  Tampoc no ho podem identificar millor. Però és un perill perquè n’hi ha molt a dins el riu. 

Si hi ha aiguats, i no estem a recer. 
Evidentment. Per aquí el retorn són uns quaranta o cinquanta anys. No soc científic, però és fàcil entendre que el retorn arribarà. El Valira per a Andorra no és un riu, sinó un canal, i si un dia baixa molta aigua i rebenta per algun lloc, farà molt de mal. 

Facilitats, per poder actuar? 
Sí, sí. Hem d’anar coordinats amb FEDA i el Govern d’Andorra i van mostrar una empatia total, igual que la hidroelèctrica de la Seu, Peusa, i els ajuntaments i la confederació hidrogràfica (la CHE). Muntar-ho tot no és fàcil. Però reitero que tots han empatitzat molt. Ara, nosaltres som els que som i fem el que podem, no el que voldríem fer. 

La pròxima cita està pensada?
El 12 d’octubre. Però no sabem l’indret, si Valira o pantà d’Oliana. Segurament a l’embassament, per aprofitar que està baix i podem netejar les parts fondes. Ho hem d’acabar de concretar. 

Ara ja, com deia, dins de l’aigua...
Sí, sí, a l’agost, amb la calor fins i tot s’agraïa, però ara... L’any vinent sí que tornarem al juny, juliol i agost.