Vols amb globus! Quant fa que us hi dediqueu?

Som una empresa que va néixer amb molta il·lusió el 1992, i va ser una decisió familiar. La idea del meu germà va ser, com que estem en una zona volcànica, poder-los veure des de dalt. Especialment els de la Garrotxa, ja que com que estan coberts de vegetació, des del cel endevines ràpidament on és el cràter.

 

Com us va venir la idea?

Nosaltres no havíem volat mai en globus, i no sabíem si la zona era bona per volar, però teníem aquella il·lusió de fer-ho. De fet, no va ser pensada i meditada durant mesos, si se’ns va ocórrer la idea un dimecres, el dissabte ja estàvem a Igualada, que és on hi ha la fàbrica de globus. Va ser dit i fet!

 

D’Igualada a la Garrotxa!

L’empresa estava molt als seus inicis, i per subvencionar-se feien algun vol esporàdic. Quan vam arribar allà vam veure que estaven inflant dos globus petits i ens va meravellar. Ja quan vam sortir d’allà vam començar a rumiar quin nom posaríem a l’empresa; nosaltres ens diem Colom de cognom, així que Vol de Coloms anava perfecte.

 

Molt encertat, sí!

Vam anar directament a la Caixa de Girona a demanar un préstec per comprar un globus, i la fàbrica Ultramàgica ens en va deixar un de petit per fer pràctiques a la nostra zona. Evidentment havíem de tenir una llicència, i me la vaig treure. I el 5 d’abril del 92 vam inaugurar l’empresa.

 

És complicat fer volar un globus?

Bé, és molt important fer-ho sempre en una mateixa zona, ja que així coneixes més el vent, la direcció... Ara bé, és clar, els primers viatges eren molt incerts, però als clients que venien al principi els dèiem que portàvem molts vols (riu). Havíem de començar d’alguna manera!

És clar!

Amb el temps, vam començar a pensar més què oferir al client, a banda del vol. D’entrada, per exemple, els oferim cava i coca de llardons durant el viatge, i quan ja aterrem fem un esmorzar amb pa amb tomàquet i embotit, ous amb botifarra...

 

Experiència al complert!

Amb els anys hem anat canviant. Evidentment, el material dels globus i el tipus de cistelles també ha canviat. A més, en un moment determinat ens va semblar interessant oferir que les persones amb cadires de rodes també poguessin volar, i vam fer una porta a la cistella.

 

Molt bona iniciativa, sens dubte.

Arran d’aquella idea, vam decidir que totes les nostres cistelles tindrien porta, ja que també hi ha gent gran que ve i així és més accessible. A més, ens ve gent de tot arreu, però especialment de la província de Barcelona, i amb el temps vam veure que havíem d’oferir un servei més al client.

 

Tenen un lloc d’arribada o de trobada?

A partir del 2011 vam agafar unes granges antigues en aquella zona volcànica i les vam remodelar. També vam arreglar el camp que hi havia davant, i vam començar a fer les sortides des de les nostres pròpies instal·lacions.

 

Molt més còmode!

Això implica que la gent ve allà al matí, té el seu pàrquing privat, servei de lavabo, cafeteria. És molt més fàcil. També, des de dins l’edifici poden veure com preparem el globus, ja que hi ha una gran vidriera, i això també atrau.

 

Quants globus teniu ara?

Set, però el parc natural ens en deixa volar cinc alhora. En tenim tres de setze passatgers, dos de dotze i als altres n’hi caben vuit o deu.

 

Quina reacció sol tenir la gent que hi puja per primer cop?

D’entrada molts es sorprenen, ja que alguns diuen que tenen vertigen, però dalt del globus no en tenen, ja que la sensació de vertigen la tens si estàs en un precipici i et sents insegur. Com que la cistella t’arriba a l’alçada del pit, no hi ha cap problema.

 

I miren avall?

Sí, sí, molts ho fan sense adonar-se’n. I allà dalt tens tota la visió del territori, veus el mar, la muntanya. La Garrotxa és bonica perquè no és plana, i té molta orografia de bosc, també hi ha plana, pobles medievals com Besalú o Santa Pau. És fantàstica!