Per aquí els hem tingut de nou, els nostres caçadors de gneissos. Bas van der Eeckhout i Merlijn van Arum, geòlegs holandesos amb qui  col·laboren  investigadors de l’ARI i la Fundació Marcel Chevalier

Acaben una nova campanya a la recerca de gneissos per les muntanyes d’Andorra. Ens ho recorda? 
Sí, el gneis és granit antic deformat per una fortíssima pressió. El que trobem a Andorra té uns 470 milions d’anys i es va deformar fa uns 300 milions d’anys.

Per què li resulta tan interessant la geologia andorrana?
El sector de la vall d’Incles i l’Hospitalet-près-l’Andorre està format per unes roques molt particulars, els gneissos, que d’aspecte són com un granit, però presenten cristalls centimètrics en forma d’ulls. Aquestes roques es van formar a gran profunditat en l’escorça de la Terra ara fa uns 600 milions d’anys. Gràcies al xoc entre la placa europea i la ibèrica, el gneis formà part de la serralada pirinenca en l’orogènia alpina (65-35 M.a.). No és, però, per l’acció erosiva de les glaceres del Valira d’Orient i l’Arieja que afloren a les nostres valls (2 M.a.), però és gràcies al present interglacial que podem veure els gneissos amb el retrocés final de les glaceres ara fa uns 14.000-15.000 anys.

Aquest no és ni de lluny el primer cop que s’enfila als pics del país.  No, no. La pregunta me la vaig fer ja el 1981: “podem desxifrar el mode de formació de l’antiforma gneis de l’Hospitalet?” Vaig trigar quatre anys a estudiar el costat nord (França), el costat sud-oest (Andorra) i el costat est (França) d’aquesta estructura. Els resultats van ser escrits en la meva tesi doctoral (del 1986) i alguns articles en revistes científiques. 

S’ha apamat bé l’Andorra més alta. 
Vaig fer la tesi a les valls de Ransol i el Serrat, tot just ara fa 40 anys (la vaig presentar el 1986, com deia), dirigida pel desaparegut geòleg Henk Zwart i que al seu temps va efectuar també la seva tesi a la meitat nord d’Andorra i sud de França (el 1965, ara fa 61 anys). Ja veieu que la recerca geològica porta el seu temps.

Després...  
L’any 2006 vaig tornar a Andorra amb la pregunta “podem trobar indicacions per a la compensació de la falla de Mérens?” El blau és de baix grau metamòrfic exargila i exsorra i carbonat; el porpra és metamòrfic incloent-hi gneis; el vermell és granit (càmeres de magma de volcans molt vells). 

Encara va continuar.  
Després d’això, vaig tenir molta curiositat per les dues línies vermelles principals al nord i al sud del massís de l’Hospitalet. Primer nosaltres (jo més els estudiants de la Universitat d’Utrecht) vam estudiar una part de la línia vermella al nord del massís de l’Hospitalet, la falla de Mérens. 

Amb còmplices al país.
A partir del 2019 vam estudiar la línia vermella al sud del massís de l’Hospitalet, la falla Soldeu-Lanous. Valentí Turu, de la Fundació Marcel Chevalier, va desencadenar la recerca del Port d’Envalira portant-nos (Aina Margalef, a mi i el meu fill petit) a una excursió el 2011, quan estava treballant en la falla de Mérens. 

Ha estat una recerca amb molts episodis, veiem.   
En Valentí i jo vam iniciar l’estudi sobre la falla Soldeu-Lanous el 2019. Vam fer investigacions posteriors el 2022, 2023 i 2025 i ara, aquest estiu passat, Merlijn i jo vam tornar per última vegada, per part meva, per acabar el mapa de la zona.

Amb vol en helicòpter i tot.   
Sí, sí, vam aprofitar la invitació de l’ARI per fer un vol d’helicòpter fins a la Solana d’Envalira, on vam centrar les nostres investigacions en aquesta campanya, juntament amb Aina Margalef de l’ARI, i Florentina Olm, pel que fa a la Fundació Marcel Chevalier.

Hem sentit que ha estat la seva última campanya per aquí?   
Sí, he fet setanta anys i ja crec que toca fer una retirada... no tinc tants ànims ja per enfilar-me. La recerca està ara en mans d’experts i persones més joves que segur ens ajudaran a millor conèixer els misteris a l’interior de les nostres muntanyes. Ens queda, però, l’esperança d’inaugurar en un futur el primer Geoparc d’Andorra en aquest sector del país. No us sembla una bona idea? A veure qui s’hi apunta.