Un moment inesborrable per a Blanca Farré, el pas de Jane Goodall per l’escola Agora Internacional. Un impuls per  continuar amb els seus projectes

Estàs involucrada en l’Aula de la Muntanya. Què és?
Hi volem representar les muntanyes, d’Andorra i d’arreu, en un muntatge interactiu. Un projecte CAS de l’escola: Creativitat, Activitat i Servei vol dir.  L’han de fer tots els alumnes de batxillerat internacional. 

I consisteix en...
Convidarem escoles de tot arreu perquè se submergeixin en una mena de santuari que tindrà tres espais diferents: dedicat a la fauna d’Andorra, especialment als animals en perill d’extinció i als més típics, com els isards. Un altre, a la geologia, amb una maqueta interactiva, i un tercer, la tercera cantonada, dedicada a experimentació. Perquè vinguin professors d’arreu. 

Ambiciós. 
El col·legi ha buscat inversor. Els alumnes hi hem treballat, des de totes les etapes educatives.  Hem fet brainstormings sobre què voldríem que fos aquest espai, sobre com aprofitar la muntanya que tenim aquí i sovint es desconeix...

Els joves la viviu o la viviu d’esquena?
Al col·legi tenim gent d’arreu del món i alguns veiem que no connecten amb Andorra  com en altres sistemes educatius on hi ha més gent d’aquí, potser. Però això va canviant a mesura que avancen de curs i s’hi estan més temps. 

I els joves en general? Muntanya o videojocs?
Depèn de cadascú, és clar, però també penso que la preocupació pel canvi climàtic creix i l’interès per la naturalesa també. Aquí, on és tan abundant, hauríem de passar-hi més temps. Encara que, en fi, en un moment o un altre del dia, sempre l’acabem gaudint. Ens envolta. 

Pot ser tan quotidià que...
Tota la raó, sí. La tenim tan a prop que no la valorem prou. Per això és tan important fer èmfasi a mantenir la bellesa de les muntanyes, no embrutar, reciclar...

Com ho fem els grans?
Ara, amb les eleccions a la vista, venen al públic que ho estan treballant més, tot i que no hàgim vist gaires avenços. Però tots els projectes electorals porten una part verda, veig. 

Amb 17 no pots votar, però a les següents serà important aquesta part en el sentit del vostre vot?
Segurament tindrem més consciència que els adults d’ara. Cada cop més pensem en els petits passos en el dia a dia, en l’impacte que tenim sobre el planeta en cada acte. Tots els programes tindran la sostenibilitat molt present. 

El pas d’algú tan emblemàtic com Jane Goodall, com ho vas viure?
Només veure-la entrar per les portes del col·legi, per les mateixes portes que travessem cada dia... vaja! Em vaig quedar estupefacta. Jo ja la coneixia, és clar, sabia qui era, és una qüestió de cultura general al cap i a la fi, però veure-la davant era increïble. 

I parlar amb ella. 
I parlar amb ella. Li vam poder presentar l’Aula de la Muntanya. Tenir-la allà davant em va semblar de l’altre món. Jo no soc gaire d’influencers i aquestes coses, encara que sembli estrany en algú de la meva generació, però amb ella...

Una sensació especial, imaginem. 
Els seus ulls! Irradiaven a l’hora d’explicar la seva història, tan única, tan pura, no sé, molt impactant. 

I entre el que us hagi dit?
La primera cosa, la idea que estaria molt bé que en la quarta cantonada de l’aula abordem com serà el món d’aquí a cinquanta anys. Un racó com a resultat de totes les nostres accions. Una estupenda idea. 

Bona pensada. 
A banda, durant la xerrada va dir que els éssers humans no som els únics que podem pensar, que també els ximpanzés saben transformar materials en eines. Som els més intel·ligents, en teoria, però som també els únics que ens estem autodestruint. Hem d’abordar el problema més gran, l’escalfament global, atacant petites parts, amb accions petites. Un missatge important, potent.  Segur que canviarà els nostres actes.