Dissabte, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, el Museu Catedral proposa una visita amb Jordi Bonet, tercera generació de vitrallers, explicarà els ets i uts d’unes joies sovint desapercebudes

Família de vitrallers.  
Jo soc la tercera generació. Per cert, que venim d’Arsèguel. El meu avi, Josep Maria Bonet, va néixer ja a la Seu d’Urgell i va marxar a Barcelona el 1907 i el 1917, amb el meu tiet-avi, Xavier Bonet, ja estan treballant en una vitralleria històrica, Oriach. El 1923 funden el seu taller. 

Tenien ja un prurit artístic. 
El meu tiet-avi tenia moltes inquietuds, era molt emprenedor, i el meu avi havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis i havia tingut un professor, Francesc Labarta, amb qui va fer la primera vidriera. 

Podem veure obra seva... 
En cent anys, imagineu, hi ha obra arreu, més de set-centes esglésies. De les emblemàtiques per a la família, les que van fer amb l’arquitecte Josep Maria Pericas a la parròquia del Carme de Barcelona i, per descomptat, l’obra que més coneix tothom són els vitralls de la Sagrada Família. 

Paraules majors.  
Els vells, del 1930, concebuts per un pintor, Daríus Vilàs. Molts anys després construeix d’altres per a l’artista Joan Vila-Grau, ja el 1999 i 2017. Nosaltres en som els constructors. 

Per aquí dalt, també.  
També, també. La xerrada de dissabte se centrarà en els vitralls que hi ha al Pirineu, des dels de la catedral, que en aquest cas són gòtics, a banda d’un que el taller va donar crec que cap al 1955, que està darrere l’altar, però també en tenim a Andorra, Santa Maria de les Avellanes, a Balaguer, Alp... Repassarem els cent anys d’història del taller i parlarem dels vitralls notables que hi ha al Bisbat d’Urgell, que n’hi ha molts, molta tradició. 

A Andorra, diu, han deixat petja? 
A Sant Julià de Lòria. A banda, no són nostres, però parlaré d’uns de molt bonics de Vila-Grau fets pel taller Granell a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes. Del nostre taller també van sortir els de l’església de Santa Magdalena de la Seu d’Urgell. Ells, per cert, van estiuejar durant molts anys a l’hotel Andria. Cada agost. 

Alturgellencs.  
Fa vint anys o així, van fer un per Llucià Navarro a Sant Pere d’Alp. La meitat de l’església l’havia fet el taller Granell i les últimes obres, nosaltres. També hem fet restauracions a Sant Domènec de Puigcerdà.  

Molt per explicar... i per mirar.  
L’objectiu final de la xerrada és que la gent s’hi fixi, perquè sovint són peces que, de tan vistes, no els dones importància, i són peces interessants. 

A vegades són esparverants.  
Tenim uns vitralls espectaculars i la gent sovint els ignora. La rosassa de la catedral de la Seu és gòtica i de gòtic català en tenim, però no molt i no arreu.  Només a les cases més nobles: les catedrals de Barcelona, Girona i Tarragona, Pedralbes, Cervera i Santes Creus: el conjunt més antic i increïble, únic! S’hauria d’anar a veure. Cistercencs, del 1200. 

El gòtic i l’abat Suger. 
Quan s’imposa el gòtic, es comença a extreure el màxim rendiment de les potencialitats del vitrall, transforma tota la il·luminació interior. Els escolàstics pensen que la llum que transforma els espais transforma també els creients. No és decoració, sinó part de la litúrgia. 

La llum i les joies... 
És el que diu l’abat Suger. També se cita sovint Honorius d’Autun, que parla de la llum i de com protegeix els creients dels embats de la temptació, o una cosa així. 

L’ofici es manté?
La part de fer-ne de nous potser va caient, però tenim tota la part de restauració i conservació i d’això hi haurà feina sempre, perquè tenim un patrimoni molt valuós. 

Li ve de família... però també podria haver estat futbolista.
No, que jugo molt malament. En realitat, jo vaig estudiar Química, però vaig entrar a treballar al taller i m’hi vaig anar quedant. I el coneixement de química també ajuda en la feina de restauració. Ara ja porto 22 o 23 anys.