Jordi Sasplugas, monitor d’esquí, porta cinc temporades treballant a Pal, i recentment s’ha tret el títol de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem), i ens explica en què consisteix exactament.


Quant porta sent monitor?
Vaig començar el 2019, a l’Ecoa, que allà és on vaig començar a esquiar quan era petit. Llavors, abans d’anar a la universitat, vaig començar a fer l’Efpem, i treballava els caps de setmana per treure’m uns calerons.

Com funciona l’Efpem?
Primer has de fer un bloc general, on t’ensenyen qüestions més bàsiques d’Andorra, tot i que algunes de més específiques també. Fem un resum de les lleis del país, el marc geogràfic, activitats esportives que s’hi fan, etc.

Cultura general andorrana, vaja.
Exacte, i toques molts pals. També parlem de meteorologia, que és molt important si treballes a la natura. També hi ha una part d’entrenament i educació física. I aquesta primera part la vaig fer quan estava al batxillerat. És de manera intensiva durant un mes.

Caram.
Després és quan ja tu mateix t’especifiques i esculls cap a on vols anar: esquí alpí, esquí nòrdic, per ser guia de muntanya, monitor d’hípica... Hi ha de tot. Però la meva idea principal ja era ser monitor d’esquí alpí. Llavors, un cop acabat aquest primer nivell, has de fer unes pràctiques.

És clar.
I un cop les has acabat, que toques les coses més bàsiques, ja et permeten començar a treballar. Aquí va ser quan, mentre estava a Barcelona, pujava els caps de setmana a fer de monitor a l’Snow Plus de Pal, que el porta l’Oliver Gueimonde.

Però això ja era feina, no pràctiques, oi?
Exacte, les pràctiques les vaig fer a l’Ecoa, que et demanen unes 250 hores. Llavors vaig intentar treballar amb ells, però solament hi havia plaça com a substitut i, a no ser que un monitor faci molt el cabra, és estrany que es faci mal.

I quan va començar a Pal?
Ara ja serà la meva cinquena temporada, i finalment he acabat l’Efpem, m’he diplomat. Per a això vaig haver de passar tres nivells més dels que et comentava, que són el 2a, el 2b i el 2.

Com funcionen aquests?
Com tot, són evolucions del nivell anterior. Cada vegada vas aprofundint més. Per exemple, al 2a ja t’ensenyen més viratges, i et donen competència per ensenyar a esquiar a pistes vermelles. A aquest li’n diuen apartat pedagògic.

Entenc.
Al 2b segueixes aprenent tècniques, però també t’ensenyen qüestions més relacionades amb la seguretat: tipus de neus, allaus... A banda de tots els entrenaments, és clar. Un cop acabat has de fer les quatre complementàries, que són pedagogia per a infants, telemark, gegant i fora pista.

I aquí ja arribes a la fase final, oi?
Exacte, que és el nivell 2 o la unitat formativa 3. Aquí, per entrar-hi, has de passar el gegant, que en dues mànigues has d’arribar a un percentatge del temps cronometrat que anteriorment han fet un o dos esquiadors de la FAE i un monitor de l’Efpem. 

Llavors ja et queda res per acabar!
Així és, només l’últim nivell. Quan ja ho has aprovat tot, no solament pots treballar a Andorra, sinó que tens diversos convenis amb altres països on pots anar també a treballar. I tindre el títol complet et permet ensenyar a alumnes que tinguin un nivell més elevat d’esquí i tenir més prioritat a la llista de monitors

Totalment comprensible!
En aquesta llista dinàmica també hi ha altres paràmetres que es tenen en compte, com quantes llengües parles, quantes classes requerides fas, la puntuació que tinguis a les enquestes dels clients... I en funció dels resultats vas pujant o baixant en l’ordre de prioritat.

Recorda alguna anècdota amb un client?
Una vegada vaig tenir un matrimoni de gairebé 70 anys que no havien tocat mai la neu, i l’home no parava de caure. Aixecar-te a aquestes edats no és tan senzill com quan ets jove i, és clar, vaig estar aixecant-lo com si estigués arrencant una ceba tota l’estona (riu)!

Què seria vostè sense l’esquí?
No ho sé, ara mateix és com si fóssim un matrimoni. Quan arriba el novembre tinc unes ganes d’esquiar que no me les aguanto. A més, m’ha acompanyat tota la vida. Ja amb tres anys em vaig posar uns esquís als peus. Tinc la sort que la meva oficina són les muntanyes, i l’esquí és la meva vida.