Després d’exposar per gairebé tot Europa, i part d’altres continents, la proposta de Jöel Moens de Hase arriba a Andorra per fer-nos experimentar amb els seus fotomosaics dedicats a la dona

Com definiria el seu estil?
El definiria com art contemporani, amb eines contemporànies. Però amb temes clàssics com és la dona. 

I com composa el seu treball?
Dic art contemporani perquè faig ús de molt software, molts ordinadors i fotografia digital. Per exemple, per compondre un mosaic, començo per la imatge normal i la divideixo en 7.000 petits rectangles. I per cada rectangle hi ha un software que buscarà a la base de dades quina és la que millor queda.

I quant ocupa aquesta base de dades?
Tinc una base de dades amb 80.000 petites imatges. 

Són moltes.
Són moltes i és important per tenir un bon resultat. Perquè necessito tenir bons resultats amb colors diferents, ombres diferents i intensitat diferent.I en un mosaic no trobaràs dues vegades la mateixa imatge.

Són totes diferents.
Són totes diferents. Així, si veus un mosaic amb 7.000 imatges petites, són 7.000 imatges diferents.

La fotografia és important per a vostè.
Sí, és important. L’èxit d’una peça d’art és la bellesa de la fotografia bàsica. El mosaic és un bon complement. És maco, és quelcom original i contemporani, però l’èxit del treball és el missatge de la gran fotografia, de la dona, la sublimació de la dona.

Parlem de les dones, perquè vostè juga molt amb la sensualitat.
Sí, és veritat. Vull posar la dona davant les meves obres d’art perquè la dona és  molt  forta, però també elegant. I també és com una força entre l’home i la dona i l’alliberació i l’emancipació de la dona. Tots aquests temes estan representats al meu treball: la llibertat de la dona, la seva força, el  seu poder i la seva elegància, també la sensualitat, que torna als homes força dèbils.

Per a vostè, què és el  més important?
El punt important és que vull fer una cosa maca. Vull que la gent somiï, que viatgin dins dels seus camps i fer-los feliços. La gent no és indiferent. Entén la paraula indiferent?

L’entenc.
Llavors a molta gent li agrada i a altres no. La meva intenció... bé, tinc moltes intencions. Fer quelcom preciós, fer somiar a la gent, que aquesta gent es mogui i que, al final, pensin. I aquest és el meu propòsit.

Quines són les seves influències?
No, no. No tinc cap artista especial. Soc un nen del meu temps. Soc un fill de la multimèdia, un fill d’Internet, soc un fill de la publicitat. Potser alguns fotògrafs com Jean-Luc Suif o Helmut Newton m’han influenciat, sí, perquè fan dones molt boniques, elegants i sexys. Però no, no tinc cap artista de referència.

I ara exposa a Andorra, com ha passat?
Bona pregunta, són relacions. Vull dir, a l’Ayla li van agradar els meus treballs i em va proposar exposar la meva obra a Andorra. I, per descomptat, vaig acceptar perquè és una galeria molt professional i ella és una treballadora molt professional. És important per a mi de ser presentat només  en galeries professionals de molt alt nivell.

Ha exposat a més països?
Sí, he exposat a gairebé tots els països europeus. França, Espanya, Itàlia, els Països Baixos. També al Regne Unit, els Estats Units i Sud-àfrica.