Quim Salvat torna aquest vespre a l’escenari per disputar la fase de semifinals del Sona 9. Interpretarà diferents cançons dels seus tres àlbums. El darrer CD, ‘L’últim despertar’; mostra una faceta molt més alegre.

Repertori per a aquesta nit?
Tocarem quatre cançons, n’hi haurà del primer disc, El meu granet de sorra, també del segon, Quan la música pot anar més enllà, i del darrer àlbum, L’últim despertar. En aquest cas, hem adoptat un format més reduït i intimista perquè no ha pogut venir tota la banda. Tinc moltes ganes que arribi el concert i que gaudim tots de la festa!

No hi serà tota la banda?
Al complet no. Estaré ben acompanyat igualment, però no han vingut tots els integrants perquè és un dia entre setmana i alguns d’ells treballen. A part que els resulta complicat el desplaçament fins a Andorra. Serem quatre components.

La seva música sempre ha estat lligada a un vessant solidari. Al darrer disc, també hi ha aquest esperit?
Sí, l’essència ve a ser la mateixa: continuar col·laborant amb les entitats socials amb les quals participo. Tot i així, com que aquest tercer àlbum el vaig composar tot durant l’època de la Covid, li he donat un gir a la temàtica i l’he dotat d’un caràcter molt més positiu i festiu!

Va escriure tot el disc a la pandèmia?
Així és. Durant la crisi sanitària vaig escriure aquestes nou cançons, de fet en vaig composar alguna més, però van ser finalment aquestes nou les escollides per a aquest últim treball d’estudi. Tret d’una de les pistes anomenada Quina sort, que també és positiva però més tranquil·la, la resta són cançons molt mogudes i animades. A mesura que s’anaven alleugerint les restriccions, i després de la situació tan delicada que hem viscut, era el millor moment per treure un nou disc en forma d’esperança per a tothom!

Un canvi d’aires.
Exacte. Són nou cançons amb un missatge molt més alegre. He passat d’explicar històries com a cantautor on relato aspectes un pèl més durs de la realitat, a descriure experiències molt més festives i jocoses en aquest últim treball. Situacions quotidianes de la vida, però amb un vessant clarament més positiu.

Sentiments de remembrança, percebo. Inèdits?
Són totes noves històries basades en experiències reals viscudes en primera persona. Justament, com que d’històries me’n passen moltes, tinc sempre motius per escriure! Per exemple, a la cançó de Potser, avui, que és una melodia molt roquera, parlo de diferents situacions viscudes amb els meus amics de la infància. També de les aventures que succeeixen al poble quan ets més jove. Són una sèrie d’històries sobre la meva joventut.

Un gran salt en comparació al Quim Salvat que coneixíem. 
És bàsicament el missatge el que he canviat. És en direcció totalment contrària al que havia tret fins ara, un camí per animar la gent, perquè gaudeixin i perquè aprenguin a valorar els moments de la vida. Sobretot arran d’aquests temps tan complicats. Trobo que era indispensable que el públic gaudís ara d’un ambient molt més animat i dinàmic!

Quin en va ser el veredicte?
Doncs molts dels assistents presents a l’estrena de l’àlbum al març es van adonar del canvi de rumb! Van observar que no tenia res a veure, ni en el format ni en l’estil. Un perfil allunyat de la resta de cançons publicades fins al moment. Em van comentar que va ser una sorpresa bastant agradable i positiva!

És el seu àlbum més especial?
La veritat que entre els tres discos no em puc decantar per un en concret! Per a mi tots tenen els seus arguments, i els seus motius per haver estat escrits.

Pel que fa al concurs, creu que és una bona oportunitat per tirar endavant la carrera de molts músics?
Sens dubte que sí! El Sona 9 és una plataforma i un altaveu per a molts artistes. M’agradaria animar que es presenti més part del jovent, sobretot aquells que tinguin ganes de formar una banda, de compondre i explicar les seves històries. Que aprofitin l’oportunitat! Que composin i creïn, i que contemplin aquesta porta d’entrada a la música en català. És una experiència molt profitosa.

Andorra, espai ideal per als artistes? 
Personalment, estic encantat de ser d’aquí i elaborar les meves cançons als Pirineus, la meva terra. És un país que dona moltes oportunitats, no només a la música, també a l’art, la pintura o l’escriptura. No canviaria el seu ambient.