Qui més qui menys necessita destensar-se. O estirar els músculs. Així que la pràctica de disciplines com pilates o ioga va in crescendo. Bé que ho sap Natalia Gramaglia, monitora on i off line

Ioga i pilates cada dia tenen més adeptes, oi? 
Cada cop més, sí, sí. Amb tot, el pilates ja està molt instal·lat aquí, a Andorra, com a disciplina. Però el ioga encara no d’igual manera. Tot i que tothom comença a prendre consciència que no és només una pràctica important físicament, sinó també per a la ment. 

Que la tenim saturada.  
De tanta remor, sí, de tant bullici exterior. Prenem consciència de com és d’important cuidar-se primer per dins i després per fora. Estem pendents de molts estímuls, sobretot amb tanta xarxa social. 

Esgota.  
També són una bona eina, és clar, i en pots treure coses bones. Però estem sobreexposats i no gaudim dels petits instants, de la vida senzilla. Per això la gent ve a ioga, per estar en l’ara i aquí. 

Estar pel que estàs, que deia la iaia.  
La ment divaga, va i ve constantment, però si més no que durant una hora o una hora i mitja pugui connectar amb l’interior i desentendre’s de l’exterior. 

Més fàcil dir-ho que fer-ho.  
Sí, és normal que la ment divagui tant. La meditació és superdifícil perquè la ment es dispara. Intentes concentrar-te en una paraula i la ment se’n va al futur, el passat...

La llista de la compra, l’esbroncada amb el ‘jefe’... 
És difícil, és difícil. Però es pot aconseguir. Tot és qüestió de disciplina. Com rentar-te les dents. Oi que s’incorpora a la rutina? Doncs el ioga també hauria ser una disciplina per a tothom. Ja sé que estic dient una cosa utòpica, però seria ideal. Seríem tots més feliços, realment. 

Xarxes: a vostè i altres monitors els resulten útils.
Sí, sí, ja ho deia. Es va incrementar molt durant la pandèmia, quan no hi havia cap altra possibilitat. Les xarxes ens van ajudar a nosaltres a ajudar els que estaven de l’altra banda de la pantalla. No els coneixies, però volies ajudar, sumar. Ara bé, també és contradictori per a qui s’hi dedica, és clar: si bé he de pujar contingut, em plantejo que no he de mostrar tant, que he de trobar un equilibri perquè no tot es faci a través de les xarxes, no es pot perdre el contacte físic. 

Res a veure amb anar a classe.  
És clar, en una pràctica presencial nosaltres ajudem a ajustar les postures. També pots percebre les aromes, l’espai, la música... L’eina és perfecta, però per a ioga és millor la pràctica presencial. 

Si faig malament la postura... 
Pots fer-te mal, és clar. Després dones la culpa a la pràctica del ioga, però en realitat el problema és que no has après bé l’alineació corporal, la postura, les asanas, que és com es diuen. A no ser que tots fòssim persones molt conscients del nostre cos, però aquesta no és la realitat. 

Per tant... 
Fer ioga seguint les xarxes socials, ja entenc que a vegades és pràctic, perquè no tenim temps, i abans que no fer res, és millor fer alguna cosa, evidentment. Però si pots tenir un forat per anar a un centre a fer la pràctica, molt millor, ho aprofites molt més. I tot allò que practiques en ioga es trasllada després a la teva vida, al dia a dia. 

En quin sentit? 
La meva pràctica dura hora i mitja i jo, si pogués, la faria de dues hores. Entre que interioritzes on és i desconnectes, mous el cos amb les asanas, fas una meditació i una relaxació... A banda, jo acostumo a llegir algun text relacionat amb el moment que vivim, alguna cosa perquè la classe deixi missatge. És important que algú et guiï també en la pràctica mental. 

Ah! 
Si connectes amb paraules que fan bé a la ment, també seran beneficioses per al cos, estaràs més en congruència amb tu mateix, i per tant amb els altres, amb la societat. 

Físicament... 
No importa si la postura no et surt bé. La importància està en el procés. 

Vostè ve d’Argentina. 
Em vaig formar com a professora d’educació física i fa quatre anys que soc al país. Estic molt contenta, agraïda.