Hi havia un anunci televisiu molt divertit: el pare havia comprat un castell de conte de fades a la filla, però la seva princesa, deia tot sorprès, preferia la caixa de cartró. Si fa no fa, paradoxes com aquestes van empènyer Mireia Carles Garau (qui parla a l'entrevista) i Martín  Carranza a fixar-se en el cartró i les seves possibilitats

Cartró? 
A nosaltres sempre ens ha agradat, és un material molt simple i que permet fer milions de coses, hem arribat a construir escenografies molt complexes per al teatre i el cinema. I és ràpid, econòmic i ofereix uns resultats impactants. 

Amb joguines, decoració, han passat pel poblet de Nadal. 
Ens inspiren els nens: amb una simple capsa de cartró són capaços d’imaginar-se qualsevol cosa. En la línia de nens anem en la línia més kraft, és a dir, un producte no totalment acabat, on el nen pugui afegir el seu punt, formar-ne part. 

Aneu més enllà dels petits objectes. 
A banda dels productes, sí, podem respondre a les demandes del client feel free. Coses imaginables i inimaginables. Qualsevol cosa és un repte. Molt interiorisme. Per exemple, per a un hotel. 

...?!
Aleshores l’última capa és de fusta per fer l’efecte de... què sé jo, roure. Una mena de sandvitx de dos materials. No hi ha límits. 

Al conte dels tres porquets el cartró seria el material més fràgil. 
Mentida, mentida. Vam començar utilitzant un cartró reciclat, més tou, que encara el fem servir per a algunes coses. Però quan cal, optem pel cartró verge, molt durador. I tot reciclable, eh! És molt rígid i permet fer panells com si fos fusta. Hi ha coses que vam construir fa deu anys i segueixen dempeus. 

Felicitats. 
La prova és que ve algun client i ens diu “allò que us vaig comprar el 2014 voldria canviar-ho, però no es trenca”. A banda, en decoració per exemple, fem objectes, com ara làmpades, que tampoc tenen un ús que els faci malbé. No és com si fos una porta o un plat. Una gelosia, un aparador, s’utilitzen però no l’has de manipular constantment. I si és mobiliari, oferim acabat en fusta. Duren, duren. 

Com vau arribar al cartró?
Treballant al cinema, en decoració per esdeveniments, vam anar provant mil coses. Vam experimentar amb el cartró i és un material xulo, fàcil de treballar i amb uns resultats espectaculars. Ens va anar enamorant. Tan original i ecològic, evitant els plàstics. 

Sostenible, doncs. 
Efectivament. Treballem amb cartrons de diferents gramatges, els demanem expressament, depenent del producte que vulguem elaborar. 

Té límits?
L’únic, construir coses per a l’exterior i que siguin duradores. A menys que ho barregis amb materials per a exteriors. Estem experimentant amb estructures com ara sofàs, però calen acabats especials, perquè si plou i es mulla repetidament... L’aigua és el seu enemic, és clar. 

El foc?
Si fem elements per a dissenys d’interiors, per a espais públics, apliquem productes que el facin ignífug. 

Podem imaginar cases de cartró?
De fet ja se’n fan. Nosaltres hem fet alguna cabaneta, amb tot l’interior de cartró i també l’aïllant, que en això és molt bo: de la llum, del fred i la calor. Sí és cert que la façana, l’exterior, ha d’anar recobert amb fusta. Hi ha una gent d’Amsterdam que comença a construir en cartró. Permet fer els elements estructurals i després recobrir amb resines. 

A veure si fos la solució. 
De moment, hem vist coses efímeres, per exemple per a festivals. Però... 

Com l’‘arte povera’: un material humil amb què fer coses fantàstiques.
Alguna cosa així, sí. És un material relativament econòmic sobre el qual fem un treball artesanal, però considerem que és un material totalment noble. 

Vostès, per cert...
Venim de l’escenografia, jo vaig fer direcció d’art en cinema. Martín procedeix de l’arquitectura.