El Cyber computer NFC ha estat el guanyador de la 18a edició de cibernètica Security Global Excellence Awards. Un hardware de l’empresa Freemindtronic, instal·lada a Andorra. Ja, que així en fred no veuen gaire clar de què es tracta, oi? Christine Bernard ens ho explica en detall ara mateix

Freemindtronic. 
Una empresa de ciberseguretat instal·lada a Andorra. Venim de França, de Tolosa. Creem solucions per a la protecció de dades i l’encriptació. 

I acaben de rebre un premi.  
Fabriquem una targeta (secure card) amb un format com la de crèdit, on queden registrades contrasenyes i dades personals, xifrades, és l’NFC, el sistema sense contacte, que funciona amb l’ordinador Cyber Computer de l’empresa francesa Bleujour, amb seu a Tolosa. 

Un exemple de com funciona.   
Pot fer-la servir tothom, amb aquests ordinadors, tant particulars que vulguin protegir les seves dades quan compra en línia com professionals, un advocat, per exemple, o algú de les assegurances, que necessiten enviar documents encriptats i protegir les dades. O les empreses. Evita atacs com el phishing. 

Tant a l’ordre del dia.  
Les dades queden registrades en una còpia externa, i si per exemple un hacker entra al vostre sistema, podeu destruir tota la informació i recomençar amb el backup. 

La diferència amb un ‘firewall’? 
Totes les altres eines de protecció són software, mentre que aquí parlem d’una solució hardware, material: l’usuari té la targeta a la butxaca i un hacker no pot entrar-hi a robar les dades a distància!

Entesos.  
Les dades, la informació, no està en cap núvol, en cap lloc a l’exterior, accessible per als pirates informàtics: tot és a la targeta, exclusivament. 

Tothom ha d’estar molt preocupat per les seves dades.  
Tothom, perquè tothom pot ser atacat. Diem: no tinc res d’important, soc molt petit perquè em vulguin robar dades, però els pirates obtenen informació sobre els comptes bancaris quan es fan compres en línia. 

Ells seran sempre més llestos que jo. 
Sí, sí. Nosaltres intentem ser tan llestos com ells i, en tot cas, impedir-los accedir a les dades de la gent que utilitza les nostres eines. 

Els bancs volen clients en línia però si passa res, se’n renten les mans. 
Sí, sí. Hi ha situacions on la banca diu que ha estat una negligència del client, que no hem estat prou prudents. És cert que tot està digitalitzat: declaracions d’impostos, CASS, etcètera, i totes aquestes dades estan en línia! Els pirates sempre arriben a trobar el mitjà, la manera d’entrar allà on volen. 

Em sento sense defensa: sempre aniran per davant meu.  
Cert, ells tenen la formació, els coneixements. Mireu que fins i tot van atacar hospitals. 

Com Putin.   
Tal qual. I la ciberguerra pot fer tant de mal com la guerra física, amb míssils, perquè pot paralitzar un país. 

Tornant al dia a dia, què fem, com a ciutadans? Una persona gran que té un compte en línia?  
Hi ha molta gent gran que demana ajuda als joves, és cert, també a mi em passa amb la meva mare. Però és cert que és complicat: arriba un e-mail dient que has guanyat un regal i que has d’accedir a un lloc a través d’un enllaç... sempre és un virus que entra a l’ordinador. Hi ha campanyes de prevenció, però és complicat advertir tothom a tota hora i la gent gran són els més exposats al robatori de dades. 

Per això proposen vostès aquesta solució de la targeta, oi?  
Expliquem com tenir una contrasenya ben complicada ben segur, i no cal memoritzar-lo, ni apuntar-lo enlloc, per descomptat. Queda tot enregistrat a la targeta i quan vull fer una compra en línia, per exemple, connecto la targeta, que omple les informacions. En acabar, desconnecto, i les dades no queden enregistrades a l’ordinador. Ni al lloc d’e-commerce, que a vegades les demanen, per a la pròxima.