Sessió de  taper sex i presentació del llibre de la sexòloga catalana Eva Moreno ‘Mi deseo depende de mi’. Aquest vespre a partir de les 20.30 hores a La Trenca. Una estoneta de diversió... que pot continuar més enllà, oi?

El meu desig depèn de mi, diu? I de qui si no?
És clar, veig que ho has captat. Tenim la creença que el desig sexual ha d’arribar, unes pessigolles a la panxa, com un impuls i ja tinc ganes. En realitat aquest desig explosiu existeix, però s’acaba de seguida i necessita enriquiment, vitamines, per alimentar-se. 

Vitamines. 
El sexe en parella necessita empatia, curiositat, novetat, evitar l’avorriment i la monotonia... o desconnectem del desig. Per què depenem de nosaltres? Si ens desocupem de nosaltres, el desig sexual desapareix. 

A llarg termini... 
S’instal·la el virus de la monotonia i com no s’hi posi novetat... A banda, ni parlem de qüestions fisiològiques, com malalties o menopausa. Sí que produeixen certa davallada del desig sexual. 

Vaja.
Ara, fixa’t que això succeirà més fàcilment amb la parella estable. En canvi, si començo amb una altra parella, amb les mateixes circumstàncies, segur que revifa. 

No ens doni idees.
El que hem de fer és cuidar el nostre jardí del desig, que és com l’anomeno al llibre, regar-lo, treure les males herbes. Si mires el desig sexual en positiu, ens empodera. 

Així que també podria haver titulat ‘el desig te l’has de currar’.
Però si titulo així, amb totes les tasques que portem a sobre...

Amb el dia que he tingut, m’hi he de posar? Quina mandra!
Però per què ens prenem la sexualitat com una obligació?, per què? Si és una connexió amb el plaer! És que en realitat no t’ho estàs passant bé. 

Vol dir?
Tens un dia esgotador i quedes al vespre amb les amigues, oi que et relaxes i vas contenta i et desfogues? Doncs amb el sexe apareix la mandra perquè no hi ha novetat, ens acomodem al que funciona. És una forma de maltractar-nos. 

I ha de recaure sobre la dona mentre ‘manolo’ es deixa anar?
Deixar-lo acomodar-se també és responsabilitat nostra. Si marques els límits: què vull, ja s’espavilarà. Estem generalitzant, però ells solen tenir una sexualitat més quadriculada, si una cosa els funciona i cada cop la fan més curta...

Ja veiem. 
Eh!, que un kiki ràpid  també està bé. O a la dutxa o al sofà. I un altre dia em recreo tres hores al llit. 

Insisteixo: responsabilitat de dones posar la fantasia?
No, no, però tu tries quina parella tens i quina comunicació tens amb ella. Però si li dius: mira, necessito que parlem una mica, ens mirem als ulls, ens fem petons abans d’anar al llit. Que durant el dia parlem de coses que no siguin la feina i els fills... La vida sexual comença fora del llit. Si fas la demanda i no t’escolta, planteja-t’ho. 

O sense contemplacions: o espavi·les o me’n vaig amb el butaner!
Mira, t’estalvies problemes i avui amb el butaner, demà amb el fuster i... 

I si tots dos estem predisposats, és aquí on entren les joguines?
És un ingredient més, però la base no són les joguines eròtiques. Són unes eines meravelloses per a la teva salut sexual, i recalco salut, i per a la salut sexual de la parella. Un ingredient com la comunicació o un cap de setmana, significa fer coses diferents, introduir sensacions. 

No són la panacea. 
No, no, ni de lluny. La cura del desig té a veure amb entendre què el desactiva. 

Amb tot, alguna recomanació?
A Andorra va arribar el boom del Satisfyer? Ara n’ha aparegut un que succiona i vibra tot a l’hora. Està triomfant.