Un mapa per viatjar en el temps

L’elaboració de mapes ha sigut sempre un element essencial per a l’exploració del nostre entorn, tant del més pròxim com del més llunyà. Els primers mapes es remunten a l’origen de l’home, en plena prehistòria, i han estat elements essencials en l’evolució de les civilitzacions i en la seva expansió més enllà de les seves arrels originals. Tots els grans moviments humans i les grans descobertes han anat acompanyats de mapes que han sigut a la vegada inspiradors i orientadors.

El cel amb les seves estrelles també ha sigut objecte de multitud de mapes. Els més antics també es remunten a la prehistòria, fa més de 30.000 anys, amb representacions de la constel·lació d’Orió o de les Plèiades. Des d’aleshores, totes les civilitzacions antigues o modernes han elaborat mapes del cel que s’han utilitzat tant per orientar-se en la Terra utilitzant els estels com a referents com per mesurar el passatge del temps observant el moviment dels cossos celestes o per catalogar tots els objectes que es poden observar i les seves característiques de forma i de brillantor. Els astròlegs fins i tot els van fer servir per preveure el futur... d’aquella manera.
Amb la millora dels instruments d’observació i de la capacitat de tractament de les dades, els catàlegs astronòmics moderns han seguit aquesta tradició més que mil·lenària i han anat ampliant i refinant les dades que contenen de tots i cadascun dels objectes identificats. El 1993, arran de l’èxit de la missió Hipparcos que acabava d’elaborar una cartografia precisa dels 2,5 milions d’estels més pròxims a la Terra, Lennart Lindgren i Michael Perryman van proposar a l’Agència Espacial Europea (ESA) el projecte Gaia per ampliar el mapa fins als límits de la galàxia. L’ESA va finalment donar llum verd al projecte l’octubre del 2000 i després de deu anys de desenvolupament l’observatori espacial Gaia partia el 19 de desembre del 2013 cap al punt de Lagrange L2 amb l’objectiu d’obtenir un mapa en tres dimensions de més de 2.000 milions d’estels de la nostra galàxia.

L’observatori Gaia consisteix en dos telescopis d’1,5 metres de diàmetre instal·lats un a l’oposat de l’altre, en una plataforma cilíndrica en rotació, el que permet una observació continuada del cel al seu voltant amb una cobertura gairebé als 360º.  Aquesta configuració inèdita també permet d’observar repetidament els mateixos objectes a mesura que Gaia orbita al voltant del Sol i doncs de determinar amb precisió els seus moviments propis i les seves trajectòries els uns relativament als altres. La cartografia que Gaia ha estat elaborant des de fa gairebé 8 anys no és doncs un mapa estàtic com estem acostumats amb els mapes terrestres, en el qual coneixem la posició i la distància dels objectes, sinó que segueix l’evolució en el temps dels estels i en podem preveure la posició en el futur o determinar on eren en el passat.

Ara fa unes setmanes, la col·laboració internacional que tracta les dades del Gaia i que inclou centenars d’investigadors arreu d’Europa, va publicar el tercer gran catàleg de dades des de l’inici de la missió, en el qual s’inclouen els moviments propis de més de 20 milions d’estels i les posicions, distàncies i altres paràmetres físics de gairebé 2.000 milions d’estels. Gràcies ja a aquestes dades hem sigut capaços de reconstruir alguns dels esdeveniments que van tenir lloc a la nostra galàxia en el passat i que han sigut determinants per a la seva configuració actual. Hem descobert, per exemple, que fa 10 mil milions d’anys, una galàxia nana anomenada Enceladus va fusionar-se amb la nostra i va generar tota una població peculiar de nous estels i cúmuls globulars que se situen en el que avui anomenem el disc espès de la Via Làctia. També hem descobert que existeixen ponts d’estels entre els núvols de Magallanes i la nostra galàxia que són l’avantsala a la seva absorció d’aquí uns quants centenars de milions d’anys.

El gran mapa que està elaborant Gaia i que completarà d’aquí a uns 10 anys, serà doncs no sols un mapa per orientar-nos en l’espai, sinó que serà un mapa que ens farà viatjar en el temps, per veure d’on venim i entendre cap on anem i, aquest cop si, per poder preveure el futur galàctic de manera científica.