Des dels temps de Galileu, Saturn ha sigut sempre un planeta amb molt atractiu pels astrònoms per la bellesa dels seus anells i els nombrosos satèl·lits que giren al seu voltant. La sonda Cassini, fruit de la col·laboració entre la NASA, l’ESA i l’agència espacial italiana, va efectuar l’estudi més complet, fins ara, del sistema saturnià entre el 2004 i el 2017, moment en el qual es va precipitar cap al planeta per desintegrar-se completament en la seva atmosfera. Durant aquests 13 anys, la dotzena de sensors i instruments científics de la Cassini van acumular una quantitat ingent de dades que encara a dia d’avui són analitzades pels astrònoms d’arreu del món.

Un d’aquests instruments, el Cosmic Dust Analizer, va permetre determinar la composició química de les partícules que conformen els diferents anells de Saturn. Un d’aquests anells, el que s’anomena E, és d’un interès notable, ja que les partícules que el conformen provenen d’Encèlad, la sisena lluna de Saturn, en ordre de talla decreixent. Encèlad és una lluna recoberta d’una crosta gelada d’entre 5 i 10 km d’espessor, i des del 2005 és conegut que sota d’ella es troba un gran oceà d’aigua salada, molt similar al que creiem que passa també a Tità o a les llunes gelades de Júpiter com Ganimedes, Europa i Cal·listo. La força de marea de Saturn manté el cor de roca en fusió d’Encèlad calent, similar al nucli del nostre planeta.

L’aigua en contacte amb les roques calentes internes del satèl·lit s’escalfa i puja cap a la superfície per escapar-se a través de les fissures de la crosta gelada, especialment a nivell dels pols, on és més fina, sota forma de guèisers que es congelen immediatament al contacte amb l’exterior. Les partícules de gel ejectades pels cryo-gueysers agafen  tanta velocitat que escapen la gravetat d’Encèlad i s’acumulen en aquest anell E al voltant de Saturn.

Ja coneixíem que aquestes partícules contenien molts dels elements químics necessaris a la vida orgànica, i ara en un article recentment aparegut a la revista Nature, l’equip encapçalat per Frank Postberg, de la Universitat Lliure de Berlín, ha posat en evidència la presència de fosfats dins de la composició química de les partícules de gel de l’anell E analitzades per la Cassini. Pot semblar poca cosa, però és una notícia de molt d’impacte, ja que es pressuposa que aquests fosfats provenen de l’aigua d’Encèlad i que aquest oceà conté fòsfor, un element rar però essencial a la vida orgànica com la coneixem. A la Terra, i possiblement també a Encèlad, el fòsfor provinent de les roques del fons marí es dissol al contacte amb l’aigua i es combina amb l’hidrogen i l’oxigen per formar diferents elements, com ara àcid fosfòric i altres elements fosfatats. Dins de la bioquímica orgànica, el fòsfor és present en l’ADN i l’ARN, i també és el segon mineral més abundant dins del cos humà en presència en els ossos i les dents.

És la primera vegada que es detecta el fòsfor en un oceà fora del nostre planeta i obre una perspectiva molt interessant per a Encèlad, doncs amb la seva presència augmenta exponencialment les  possibilitats que pugui ser un hàbitat viable per al desenvolupament de vida orgànica. El fons marí d’Encèlad podria ser força similar al que s’observa al fons dels nostres oceans, en zones on hi ha  fumeroles d’aigua calenta. Tot i no tenir llum o escalfor solar, però gràcies a la calor geotermal de l’aigua escalfada pel nucli en fusió, sabem que és possible el desenvolupament de microorganismes i també organismes més complexos en un ecosistema que seria completament traslladable a les condicions que es donen en el fons de l’oceà enceladià.

Els estudis fets amb les dades de la Cassini han completat ara una imatge molt prometedora d’Encèlad pel que fa a la possibilitat de trobar vida orgànica més enllà de la Terra. La darrera descoberta fins i tot el posa com a candidat número 1 en el nostre sistema solar per davant de tota la resta de candidats. Ara cal anar in situ per intentar confirmar el que se sospita i desvelar si realment existeix un hàbitat de vida orgànica en aquesta remota lluna de Saturn. Les darreres previsions de la NASA apunten a una missió que podria estar llesta a finals de la dècada i aterrar a la superfície d’Encèlad als voltants del 2040. Caldrà ser pacients, però sens dubte el resultat, si és positiu, en pagarà la pena.