Com que l’ocasió la pinten calba que es diu, igual algú s’anima a deixar de fumar, aprofitant que estem al bell mig de la Setmana sense fum. Anna Gómez, infermera, explica com els poden acompanyar, ajudar

Qui diu la setmana sense fum podria dir les 52 setmanes sense fum.  
Oi que sí? Els 365 dies de l’any sense tabac. Però de moment, tenim aquesta setmana, una iniciativa originària de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC) i CAMFiC a Catalunya. I el 31 de maig és el Dia Mundial sense Tabac que marca l’OMS. 

Fem amb el que tenim, de moment.   
Això mateix, es tracta sobretot de sensibilitzar les persones que encara fumen sobre els perjudicis que genera. Des de l’atenció primària –jo ara estic al CAP de la Seu d’Urgell, abans havia treballat a l’Hospital de Meritxell, per cert– doncs ajudem les persones que es decideixen a deixar-lo. 

Els cal suport.   
Fem una consulta personalitzada, no hi ha remeis universals, que serveixin a tothom per igual. 

Pas a pas: com va?  
Hi ha una primera fase en què contemplen deixar de fumar i no es veuen capaços, o ho han intentat i han recaigut o no ho han aconseguit. Des de la consulta, investigo en quin punt està la persona, aquesta part cognitivo-conductual, per entendre per què els costa treure aquest hàbit. 

Cognitivo-conductual?  
Fumar és un automatisme del cervell. Com conduir, si serveix l’exemple, que amb els anys agafes el cotxe i no penses com fas. Doncs encens cigarretes sense adonar-te’n, sovint de manera compulsiva. 

Per fer alguna cosa amb les mans.  
Doncs comencem per treballar aquesta part de la consciència i revertir aquest automatisme. Hi ha qui pot aguantar dins de la feina, perquè està prohibit, però just en passar la porta ja encenen la cigarreta: és un hàbit. 

Fa vint anys a les redaccions treballàvem sota un núvol de fum.  
Exactament. A les discoteques, a un bar, arreu, i sorties amb aquella pudor a la roba. Jo fins i tot treballava a quiròfan i et diria que el 95% dels professionals fumaven! Han calgut mesures. 

Va costar, va costar.   
Fins i tot amb les dones embarassades. Ara hi ha un 5% que continua fumant, però la gran majoria ho deixa. El repte ara és aprofitar perquè la parella també deixi de fumar. S’han fet estudis amb el cabell dels nadons per controlar el nivell de nicotina, i és molt alt. 

Brutal.  
El consum de tabac en general ha baixat, però ara toca lluitar amb la comercialització d’aquests productes que no són innocus i ens preocupen molt. Per a més gravetat, s’estan adreçant a nous fumadors i hem vist un augment entre els adolescents. 

Vulnerables.  
Han sortit aquestes coses, com els vappers, amb sabors, que facilita que agafin aquesta addicció. I hi ha moltes malalties, ja estan sortint, que estan totalment lligades a causa dels escalfadors: a llarg termini els càncers d’esòfag i altres tipus derivats de l’escalfament –encara que no hi hagi combustió– es veuran més. Als Estats Units ja se n’han adonat i els han retirat. 

D’innocus, res.   
Res, res. M’agradaria també incidir en el fet que ara estem sent permissius amb el CBO i aquests productes. Hem de tenir en compte que un porro d’avui en dia equival a cinc dels que es fumaven als anys vuitanta, per exemple. 

...?!  
Sí, sí, les plantes han estat diguem-ne millorades. És sorprenent, han estat potenciades. Quant a problemes de salut mental ja us podeu adonar com repercuteix. Imagina: tres porros avui són quinze de fa unes dècades. 

Ens hem desviat dels passos per deixar de fumar.  
Però en tot cas, no hi ha una guia estandarditzada, cada situació és personal. Sí que sempre posem una data, el dia D, per deixar-ho, com si marxessis de viatge. A banda, exposo qüestions d’entrada com adonar-nos de la càrrega econòmica. 

Barat no és.  
En algun cas hem calculat per a una parella fins a 5.000 euros l’any. Imagina quines vacances faries amb això!