“Un professor realment hauria de ser un ‘contador’ d’històries”

Hi ha el tòpic del científic boig i hi ha els que estan bojos per la ciència. En Carlos Moreno Borrallo és un d’aquests últims. S’esforça perquè ho siguin els seus alumnes, a l’Àgora Internacional, i perquè ho siguem tots

És vostè un no parar: articles, programes, conferències, congressos...
El coneixement de la ciència forma part de la cultura, i això s’ha de posar en valor. Tinc l’obsessió per mostrar com la ciència està present absolutament en tots els aspectes de la nostra vida.Per això amb els meus alumnes de Química evito que simplement memoritzin la taula periòdica... que també he estat professor d’aquests, eh, que consti. 

Millor aquesta nova versió. 
Intento que en gaudeixin, els faig veure com els elements formen part de la nostra vida, de la música, de l’art... Hem d’aprendre seguint el plaer d’aprendre, seguint la nostra curiositat. Hi ha coses que abans d’aprendre-les s’han d’estimar. Després, sí, cal un esforç, la cultura de l’esforç no es pot deixar de banda. 

Som de ciències o de lletres?  
Quina ràbia que em fa això! Porto anys lluitant per demostrar que el coneixement no és tan estanc. A algú de ciències no li ha d’agradar escriure, llegir, escoltar música? És ridícul, i sobretot, que un nen de deu, dotze anys, digui “jo soc de...” Em terroritza. 

Prou que sí.
A classe intentem relacionar la ciència amb l’art per exemple. No estan lluny. Per exemple, a la taula periòdica hi ha elements amb noms que procedeixen de la mitologia, com el Torio, del Déu Tor. O la deessa Vanadis, el Vanadio. 

És cert. 
I pensa en la pintura. La química ha possibilitat trobar pigments molt difícils d’aconseguir, com el blau, que venia del lapislàtzuli i era caríssim. Després els impressionistes el van emprar tant!

Sense química no hi ha Van Gogh!
Per exemple. I ja que d’ell parlem, Los girasoles ha anat canviant de color, ja no és el mateix groc, és més apaivagat. És xulo veure com hi ha hagut una oxidació del crom. La ciència et fa gaudir més de les coses quotidianes. 

Quin guia de museu!
En això estem. Tenim previst un cicle amb el museu Thyssen per parlar sobre l’art a través de la ciència. No trigarà. 

Reservem la primera fila. 
Parlarem de Thénard, que va crear el blau per substituir el caríssim lapislàtzuli. O el verd de Scheele, fet de sals arsenicals i tan perillós. Es diu que fins i tot Napoleó es va autoenverinar amb ell, per les parets pintades amb aquest pigment. 

La reacció dels xavals a les històries?
Ojipláticos. Els encanten. Em fan xantatge i tot: si ens portem bé ens expliques històries, profe? Explicar històries ens encanta a tots, i escoltar-ne, més. Ens atreu i ens fa aprendre més que quan és coneixement buit. Un professor hauria de ser un contador d’històries. I a partir d’aquí, els coneixements. 

Però abans era un ‘profe’ típic, diu. 
Sí, sí. Fins fa dotze anys. En un viatge en AVE vaig coincidir amb el ponent d’un congrés d’on venia. Em va convidar a la fira Ciència al carrer, a Lleida. Doncs hi vam anar. Hi vam muntar una piscina de 800 litres d’aigua amb Maizena per caminar sobre les aigües i va ser fascinant. Per a mi, un canvi radical. 

Aquesta revolució personal?
M’ha donat molt més del que puc donar jo. Sens dubte. Soc una altra persona, un altre professor. Gaudeixo moltíssim aprenent i si tu gaudeixis, els teus alumnes també. Et retroalimentes amb professors i divulgadors. Veus que l’educació és una altra cosa. 

Confesso gelosia dels seus alumnes. 
Hi ha molts divulgadors per apropar la ciència a tots els públics i a tots els nivells. Les xarxes ho afavoreixen. 

A voltes no saps què t’hi trobes. 
Ja, totes aquestes teràpies ridícules. És que no fan mal, et diuen. Doncs sí: intel·lectualment fan mal. S’han d’enderrocar els mites i descobrir el frau. 

La qüestió és distingir...
No és difícil, es desenvolupa un sisè sentit, s’odoren, hi ha paraules, expressions, i els veus venir. Per exemple, si algú barreja física quàntica i la part emocional... aquí ja hi ha un procés d’engany. 

Ens deixem portar pel més fàcil.
Explicacions molt simples a malalties complexes? Un oncòleg no s’està anys investigant mentre algú cura amb unes plantes. Han de saltar les alarmes. 

Si de la seva classe no surt un Nobel, que detectin els farsants. 
Exactament, es tracta d’establir el pensament crític. Sobretot entre tanta sobreinformació. Que, vigilem, pensar críticament no és pensar diferentment de la majoria –jo soc molt original i desconfio de tot– sinó pensar bé.