Refugi de Sorteny
42° 37’ 21.5” N, 1° 33’ 51” E E
Ordino
·    Espai: pedra, fusta, terrassa i natura.
·    Servei: amable i eficient.
·    Carta de Vins: Riberas i Riojas coneguts.
·    L’imprescindible: Ravioli de ceps i guisats.
·    Preu: menú de 28 €

Dinar en un refugi de muntanya sempre té un encant especial. Però fer-ho al Refugi de Sorteny, a Ordino, amb el Pedro Pinto als fogons, és molt més que una experiència: és un regal. Pedro és cuiner, responsable i ànima d’aquest espai des de fa sis anys, i ha convertit el refugi en un punt de trobada gastronòmic on la cuina de paciència i de temporada és la protagonista. La seva és una gastronomia de tota la vida, aquella que va aprendre de la mare i de l’àvia a Portugal i que va perfeccionar amb hores i hores de fogons a Suïssa i Andorra. Un estil als fogons que es resumeix en una onomatopeia: xup-xup. Guisats que es fan a foc lent, cebes que es deixen confitar durant hores, plats que no tenen pressa. “Podria comprar bases ja fetes, però no seria el mateix. El temps al plat es nota”, diu convençut.
Al refugi, Pinto ofereix un menú que canvia cada dia o cada dos, amb tres o quatre entrants i plats principals per triar. Per 28 euros (beguda a part), els comensals poden gaudir de plats com uns raviolis de ceps, uns “ofegats” de ceba i pèsols coronats amb un ou ferrat, o un guisat de peus de porc amb bolets. I, és clar, no hi falten els clàssics de carn com l’entrecot, la botifarra o la picanha. Tot amb producte de proximitat, treballant amb pagesos i ramaders locals, i amb l’obsessió per la qualitat. El Pedro és d’aquells cuiners que viuen per la seva passió. S’aixeca cada dia a dos quarts de set i moltes nits es tanca al refugi, sol, per cuinar per plaer. “Jo, el dia que m’obliguin a obrir llaunes, me’n vaig”, diu. I segurament té raó quan diu que la seva manera d’entendre la cuina ja és rara avis. “Molta gent cuina, però pocs saben guisar”. En un temps on proliferen les propostes ràpides i uniformades, el de Sorteny ha esdevingut un refugi per als muntanyencs, però també per a la cuina de casa nostra, la de muntanya, la de les àvies, la dels plats que generen records i construeixen memòria, i gaudir-la amb vistes de postal, és un privilegi que tenim a tocar.