“Un robot a l’aula és una eina de suport”

Raquel Ros. Professora de robòtica a la Universitat Ramon Llull, ha presentat al col·legi La Salle de la Seu d’Urgell Nao. Què és? O quasi qui és? Aquest robot de poc més de 50 centímetres d’altura està pensat com a eina de suport educatiu, especialment per a infants amb trastorns de l’espectre autista

Ens havien explicat que els robots eren l’enemic perquè ens venen a prendre la feina.
Tot depèn de la feina. No és que siguin els robots, sinó la màquina, la tecnologia, i des de la revolució industrial. Però quina feina ens treuen? La no desitjada, la molt mecànica i repetitiva, o perillosa.

La més pesada.
La paraula robot remet originàriament a l’esclau. Així que segurament seguiran reemplaçant persones, com en el passat, però hi haurà les tasques més creatives que quedaran per a les persones. No hi ha d’haver aquesta por.

També hi haurà robots que ajudin a educar, diu.
Efectivament, en la robòtica assistencial educativa són eines de suport, igual que tinc una pissarra que m’ajuda a posar en imatges allò que vull transmetre. El robot l’hem de veure així: m’ajudarà a arribar millor als nens.

Com?
Sovint  l’educador necessita repetir les coses una certa quantitat de cops fins que el nen l’absorbeix, per això podem fer servir eines com el Nao, per ajudar-los a absorbir aquest coneixement.

Un exemple.
Aprendre a comptar o a multiplicar. Els ho expliques però al final es tracta de repetir. Aquesta repetició no cal que la faci el nen amb un professor al costat, sinó amb el robot, i el docent es pot dedicar a un altre alumne o tasca.

Ah!
Però això no vol dir que el professor es desentengui de tu, sinó que et deixa practicar tu sol però després hi torna. A banda, es tracta de fer la tasca repetitiva d’una manera divertida, engrescadora, com un joc.

I el Nao és un ‘catxondo’, hem vist.
Sí, és simpaticot, oi? Als nens els agrada la novetat i es tracta d’aprofitar-ho perquè aprenguin sense adonar-se’n.

Sobretot en nens amb necessitats especials.
Concretament amb TEA (trastorns de l’espectre autista), on l’avantatge del robot és que aquests nens requereixen més repeticions i ajuda a tenir aquesta eina que permet repeticions molt sistemàtica. Els dona molta seguretat perquè la robòtica si ha de fer la seqüència blau-vermell-groc insistentment, no varia.

No perd la paciència.
Exactament. I tot el temps que calgui.

Expliqui’ns qui és el Nao.
El Nao és un robot petitó, de 58 centímetres, originalment d’una companyia francesa, SoftBank. Està molt ben dissenyat, és molt atractiu físicament i funciona molt bé amb els nens, sobretot els de 6 a 12 anys, els entra molt bé. No espanta en absolut.

Un humanoide.
Sí, amb forma humana. Amb cap, braços i cames. Té capacitat de parlar i unes càmeres que detecten on està la persona i mira cap a ella. Permet la interacció pel tacte. Juga amb diferents habilitats per fer els jocs amb nens.

Què podem fer amb ell?
És com un nino, un titella, i què pots fer? Aquest matí parlava amb l’equip docent sobre la possibilitat de fer jocs d’habilitat motora, per exemple, o per aprendre parts del cos. Hem de pensar com ensenyes a un nen conceptes nous: no només l’hi expliques, sinó que fas servir tots els recursos al teu voltant. Aquest robot és un amic, un acompanyant.

Com s’ha desenvolupat el projecte amb el col·legi La Salle?
Justament comença ara en persona. Volien incorporar cada cop més la robòtica al seu programa. Mirant diferents opcions vam veure aquesta, la d’una eina  de suport educatiu. Nosaltres a la Universitat La Salle també tenim un Nao.

Ara en tindran el seu també.
Sí, això farà que tot plegat no quedi en un projecte de recerca només, sinó que si funciona ho podran explotar al màxim al seu dia a dia.