Meritxell Colell té una professió per guanyar-se les garrofes, però això precisament, el menjar, la cuina, la gastronomia, l’apassiona, com demostra al perfil d’Instagram. Serà membre del jurat de la Ruta de la Tapa laurediana.

‘Influencer’ gastronòmic?
Fa uns anys que vaig obrir el perfil d’Instagram. En realitat jo n’era molt reticent, però em van animar. M’agrada cuinar, visitar restaurants, tastar... El cert és que he tingut cert èxit i em surten cosetes com ser jurat a la Ruta de la Tapa. 

Una responsabilitat.
M’ho agafo amb entusiasme, és la meva parròquia, i contribuir a fer-ne difusió i que valorin el meu punt de vista m’ha fet il·lusió. I sí, una responsabilitat, però no tota recau sobre mi, al jurat estaré ben acompanyada per uns cracks. 

Donem pistes. Què fa que una tapa sigui bona?
Hem de partir de la típica tapa consolidada però donant-li un toc original, amb productes del país, de la zona, per exemple, o com es presenta... Aquest punt d’originalitat, de la tapa amb alguna cosa que no t’esperes.

Per aquí no hi ha molta tradició. 
Sí, jo crec que sí, Déu n’hi do. Encara que, és cert, no és tan arrelada com en altres llocs d’Espanya, on és una cosa cultural. Però sí, i a Sant Julià és on està més arrelada. Potser no hi ha restaurants de tanta tradició, però sí molts bars amb molt bones tapes. 

Volíem dir en comparació a llocs com Galícia: és un ‘sine qua non’.
Ooooh! És cert que allò que demanis una copeta de vi i et portin una tapa ja és lo más. Aquí això no és tradicional, ben cert, que te l’ofereixin com a obsequi. No, això aquí no està arrelat. 

I no és un bon ham?
Sí, totalment! Jo ho deia en un post fa uns mesos. Hi ha algun lloc a la Massana on un dia per setmana l’ofereixen amb la consumició. És un bon reclam. Una manera d’oferir un tastet de la teva gastronomia, el client descobreix que la teva truita és boníssima i torna. 

Encara que suposa una despesa.  
Però allà on ho fan de manera cultural, com dèiem, és una tradició tan forta que no pot desaparèixer. Dubto que estigui en perill. 

Recorda la millor tapa que s’hagi cruspit mai?
Buah! Soc molt pràctica, però de les millors, unes braves amb una salsa molt sorprenent, o les croquetes, que no es fan en cinc minuts, les bones. Si trobes una bona croqueta és sinònim d’un bon cuiner en aquell lloc. A Andorra n’he tastat de molt bones. 

Tapes com a sinònim d’uns tristos cacauets?
No, penso que per això és millor no deixar res. I una petita mostra de la teva cuina en una tapa, tampoc no crec que suposi tant econòmicament. El client ho agrairà i segur que es demana una altra beguda. Inverteixes i surts guanyant. És bo per a la gent del país i per als turistes. 

Tapes a banda, d’on surt vostè, si ens permet dir-ho així? 
A casa meva ens agrada molt menjar, i de tot, i tots cuinem. Des de petita m’han portat a restaurants, i això és educar el paladar i acostumar-te a tastar coses noves. Viatjo per la gastronomia. Crec que ho porto a la sang. 

Però no s’hi dedica com a ofici. 
Tinc una altra feina. Però faig cursos de cuina per a infants. 

La gent us fem molt de cas? 
Sí, la veritat és que la gent busca una opinió informada. Saps què passa? Instagram és molt directe, veuen que has anat a tal lloc i et fan preguntes. És una via molt propera.

Els perfils d’aquesta temàtica proliferen a les xarxes. 
Bé, avui en dia tothom es pot fer un perfil, però no tothom en té les qualitats. A vegades només hi ha algú que fa fotos i ofereix opinions subjectives. Jo ofereixo, crec, una opinió objectiva i amb un bagatge darrere. Hi ha qui es diu gastrònom i no sap cuinar... o no menja de tot. 

Llestos: per anar a menjar de gratis?
No va d’això. Cert que a vegades un restaurant canvia la carta i et convida a tastar-la. O es volen donar a conèixer, conviden i pots fer una ressenya. Però...