Rafael Català Lucas, àlies ‘Karpa’ i 'pare' de Jaimito, em va enviar el dibuix a tinta del número 60 de la revista ‘Pumby’, publicat el 1958: el mateix amb què poso en una fotografia que em van fer a Palma quan tenia quatre anys!

Sempre he dit que el meu primer tebeo va ser El bólido flamígero, aquella estupenda aventura iniciàtica del Capitán Trueno. En realitat, és el meu primer record de tebeo. Me’l van regalar pel Nadal del 1959 i si heu tingut la santa paciència de llegir-me de tant en tant sabreu que acostumo a dir que va ser el Trueno qui em va ensenyar a llegir. Com a mínim, així ho vaig creure fins als primers anys 90, quan el meu tiet em va venir un dia amb una fotografia que havia trobat entre els seus papers. Comprenc que a alguns de vosaltres això potser us semblarà una banalitat, però per a algú com jo per a qui el paradís té la forma d’un quadernet apaïsat és important. Importantíssim. La bellesa és als detalls. I la veritat sovint també, no ho oblideu mai.

Tot i que no estava datada, al revers de la foto la meva mare hi havia anotat: “Juan, 4 años”. Així que havia de ser del 1958. I al Nadal, perquè estic assegut al costat de l’arbre reglamentari. La tenen aquí al costat. Però òbviament la gràcia de la fotografia no soc jo sinó el que porto a les mans: un exemplar de Pumby, la revista para todos, una mena de TBO de gran èxit que Editorial Valenciana, la Bruguera de la ciutat del Túria, va publicar entre el 1955 i el 1984.
No. No us he vingut a explicar que conservo aquell exemplar com el tresor que és, perquè no és cert. Però tinc una meravella encara millor: l’original a tinta d’aquell número (comprendreu que per a mi entranyable). I em venia de gust compartir-la amb tots vosaltres i explicar com va arribar a les meves mans, no diré que de miracle però gairebé.

Es tracta de la portada del número 60 de Pumby, que prenia el nom del gat negre creat per José Sanchís, l’Ibáñez de Valenciana, i que estava específicament destinada al públic infantil. La revista juvenil del grup era més aviat Jaimito, pel personatge creat per Rafael Català Lucas, àlies Karpa (Nules, 1926–València, 2000). I resulta que és aquest Karpa l’autor de la portada del meu número de Pumby. El cas és que el 1992 la Generalitat valenciana li va donar la Medalla d’or al mèrit cultural, i hi vaig veure l’excusa perfecta per contactar-hi: no recordo com en vaig aconseguir l‘adreça i li vaig enviar còpia de la fotografia dels meus 4 anys. Vaig pensar que potser li faria certa gràcia, i no esperava res més que una resposta de cortesia i –amb una mica de sort– potser  un dibuix dedicat de Jaimito, el personatge pel qual ha passat a la petita història del tebeo espanyol. I així va ser: al cap d’unes setmanes vaig rebre el meu Jaimito –el veuran a l’edició electrònica del diari– i atenció, una torna absolutament sensacional, portentosa. “Tengo la satisfacción de enviarte una cosa que he encontrado y que espero que sea de tu agrado”. I la cosa, s’ho poden imaginar, era la portada original del número 60 de Pumby. No m’ho podia creure: quaranta anys després, el cercle es tancava de forma absolutament inesperada.

Com podeu entendre, he gastat moltes hores buscant un exemplar del número 60 de Pumby. Sense èxit, així que si per casualitat en trobeu un al rebost, no el llenceu, perquè és or. La llàstima de tot plegat és que Karpa va morir al cap de poc i que no vaig arribar a temps de convidar-lo al saló. De fet, tinc un deute amb els autors de Valenciana. Només he pogut portar Sanchís: ni Cerdán, ni Palop, ni ja ho han vist, tampoc Karpa. No es pot tenir tot. Però amb aquesta portada a la vista, la vida es veu d’una altra manera, creieu-me. Amb els ulls d’un nen de 4 anys. Què més puc demanar, als meus 70?