És l’únic personatge que mira a càmera. El crític. Fixant-se en tot. El podeu veure assegut a la punta dreta de la taula d’un Sant Sopar molt especial, on els apòstols són personatges de la gastronomia andorrana. Parlem de la tardor del 2014, la foto pertany al dossier Cuines, de la revista Portella, i el personatge en qüestió és el Joan Berenguer, el millor crític gastronòmic que ha tingut Andorra i que el proper 16 d’apil farà 5 anys que ens va deixar. El cos em demana recordar la figura del mestre, i que millor que fer-ho que recuperant una foto que em té enamorat.

El 2014, els fotògrafs Carles Esteve i Montserrat Altimiras il•lustraven un dossier gastronòmic de la revista Portella i no tenien clar què fer amb la doble pàgina central. La idea del Sant Sopar va ser la solució i es va anar formant l’alineació dels personatges gastronòmics del moment. Ramon i Sasa Sasplugas, Jose Antonio Guillermo, Jordi Marquet, Miquel Canturri, Casi Arajol,  Lourdes Turné, Christian Zanchetta, Guillermo Cervera, Jordi Sala, Josep Maria Troguet, Carles Flinch i Joan Berenguer. La sessió es va fer al menjador de Casa Rull i els dos únics situats amb propòsit narratiu van ser la Lourdes, única dona, al lloc de Maria Magdalena, i el Joan que, com a crític, van voler situar en un punt on ho controles tot, fins i tot la càmera, a la qual mira, amb intenció. Des que va arribar a Andorra l’any 1972 el Joan no va perdre de vista la gastronomia de casa nostra, que podem dir que no seria igual sense la seva figura. Ell va ser un pal de paller del sector, respectat i apreciat per tothom. El 1992 va posar en marxa la Mostra Gastronòmica d’Andorra, que encara se celepa a Ordino, i l’any 1993, les Jornades de Tardor de Cuina Andorrana. A la vegada participava en trobades gastronòmiques de fora fomentant la inclusió de xefs d’Andorra. També va ser mediàtic, amb seccions de divulgació a diferents mitjans i una revista pròpia. Parlar amb ell  de gastronomia era un regal pels seus coneixements i criteri. Ens queda recordar la seva figura amb aquestes peus línies de text, una foto gastronòmica icònica i, si podeu aquests dies, també amb un pindis –si voleu– com ens proposa el seu company de batalles, l’Andoni Azurmendi, amb un bon vi blanc aromàtic. A ell li encantaven. Salut!