Divendres a les vuit del vespre, segona volta del Matx d’Impro que promou l’Escola de Teatre de la Seu. Entre els participants, Josep Canal, olianès que es mou entre electrodomèstics i escenaris

Ep! Entrevista improvisada, ens hi llancem.
Doncs vinga! Ja ens agrada això, ja. 

Té claus, un secret, improvisar?
Cada improvisació té els seus paràmetres, les coses que funcionen més o menys, però has de jugar amb les bromes i seguir la proposta que et llança el company. 

Fer-ho amb més d’un ajuda o complica?
Entre dos les dinàmiques són faciletes, sols t’has de seguir. Quan és entre tres o quatre, la cosa es complica: no aixafar-te, que  tothom segueixi la mateixa línia... és molt fàcil acoblar-te a un company, però a tres...

Cal tenir-ne sintonia.
Sí, sí. Sintonia i capacitat d’escolta, per seguir-li la veta. 

I el públic? Aneu mirant què fem?
T’aporta molt, t’ofereix molts punts d’ancoratge per jugar, és molt divertit quan fem així, és un cinquanta per cent en aquest matx d’improvisació. 

Algun cop deus dir “a veure ara com me’n surto jo”. 
La veritat és que com que no tinc vergonya, em costa més seguir un guió en una obra dramàtica a l’ús que sortir a pit descobert i deixar anar allò que m’apareix pel cervell. Soc bastant ràpid, la veritat, a reaccionar. 

Aprendre’s un text i interpretar-lo és més dur, doncs.
Per a mi, sí. Improvisar depèn de com reacciones a l’estímul-resposta: pots estar més o menys encertat aquell dia, però treus el que surt de dins, pots jugar amb el personatge que tu et crees... 

Juguen amb el públic i amb certs elements escenogràfics...
... com els Papers, que en diem, un tipus d’impro amb què a vegades acabem el xou: deixem per terra un munt de paperets amb frases i algú en tria aleatòriament un, que és el punt de partida. Algunes escrites pel públic. 

Que deu anar a posar-vos a prova. 
Com ho saps! Posen les frases més inversemblants i més cabrones que poden.

Això del teatre, d’on et ve?
Sempre m’havia cridat l’atenció, però no havia tingut el valor d’intentar-ho, fins que em vaig apuntar a fer classes a l’Escola de Teatre de la Seu.  És una via d’escapament, una manera de conèixer gent molt maca i també de conèixer-me millor a mi mateix. 

Però ja havies fet els teus ‘pinitos’.
Alguns monòlegs, sí; però volia tenir més eines i he descobert una passió més àmplia per tot el teatre. Una addicció, però una addicció que enriqueix l’ànima. Em dona la vida. 

D’improvisacions, n’hi ha de molts tipus.
La gent es pensa que només es tracta de dir el que et sembla i no, no, totes les improvisacions segueixen un patró, unes regles, i n’hi ha diferents categories d’improvisació. Seguim de fet la literatura que hi ha al respecte, textos. 
Cada escena té els seus tips. Per exemple, en l’space jam, on hi ha quatre persones: surt el primer participant i fa una escena, després la resta, i tots van fent-ne de diferents, però acoblades al mateix temps. Després tornen a sortir en ordre invers. Tot seguint regles, però és molt divertit, per encaixar-te amb els companys. No és fàcil, no. 

Antígona és...
El nom del grup  de teatre que tenim a Oliana. Hem participat en uns quants clàssics i obres de creació... jo m’apunto a tot. 

Els clàssics estiren del públic?
Absolutament. Hem fet els clàssics al parc, als estius, a l’aire lliure, amb adaptacions fetes pel Joel Pla, i a la gent li entra molt bé. Coses com Lisístrata o Bodas de sangre l’any passat. A la gent li agrada molt i nosaltres ho gaudim. 

El seu camp professional, però, està ben allunyat. 
Sí, sí, treballo a Taurus. D’electrodomèstics en sé una mica... si mai necessiteu un consell, no ho dubteu, que jo us ajudaré.