Tanmateix, aquesta atmosfera relaxada contrasta amb la tornada a la rutina, que pot esdevenir un veritable repte emocional i relacional. Aquesta transició no només afecta a nivell individual, sinó que també té un impacte directe en les dinàmiques de parella. Els hàbits que es construeixen durant les vacances poden trontollar en recuperar els horaris laborals, les responsabilitats domèstiques i les exigències socials.
Durant les vacances, la majoria de les persones experimenten una reducció significativa de l’estrès. La flexibilitat horària, la possibilitat de dormir més, l’exposició al sol i la pràctica d’activitats d’oci contribueixen a regular l’estat d’ànim. A més, la desconnexió digital o laboral ofereix un espai per a la calma i la recuperació.
La tornada al dia a dia implica un canvi brusc en aquest equilibri. La reaparició d’horaris estrictes, les demandes laborals i les obligacions familiars poden generar el que popularment es coneix com a síndrome postvacacional. Així doncs, és habitual que les discussions augmentin en les primeres setmanes després de les vacances, no tant perquè hi hagi problemes reals, sinó perquè la tolerància a la frustració és menor.
Un altre factor a tenir en compte és la diferència individual en la capacitat d’adaptació. Hi ha persones que necessiten més temps per tornar a agafar el ritme laboral i social, mentre que d’altres ho fan amb més facilitat. Quan dins de la parella els ritmes no coincideixen, poden aparèixer sentiments d’incomprensió: un membre pot percebre que l’altre “es queixa massa” o, per contra, sentir que no rep prou suport.
Per entendre l’impacte del retorn, cal analitzar primer què passa en vacances. És un període en què les parelles passen més temps juntes, sovint en entorns diferents i estimulants. Aquest increment de convivència pot reforçar el vincle, però també pot posar en relleu diferències. Tot i això, el context vacacional sol tenir un efecte protector: els conflictes es viuen amb menys intensitat i sovint es relativitzen. El problema apareix quan, en tornar a casa, aquestes diferències ressorgeixen en un entorn més estressant i menys flexible.
Quan les vacances acaben, reapareixen discussions habituals que durant el descans havien quedat en segon pla, com la distribució de les tasques de la llar, la conciliació laboral-familiar o el temps dedicat a la intimitat. Durant les vacances, moltes parelles gaudeixen d’una vida sexual més activa i d’una comunicació més fluida. En reprendre la rutina, és habitual que aquests aspectes disminueixin, i això pot generar frustració.
Tot i les dificultats, hi ha recursos psicològics i relacionals que actuen com a factors protectors en aquesta etapa: reforçar la comunicació assertiva, validar les emocions de l’altre i practicar l’empatia i la flexibilitat davant els diferents ritmes d’adaptació. Aquestes eines no només redueixen el risc de conflicte, sinó que també reforcen la sensació de ser un equip capaç d’afrontar els reptes junts.
A més dels factors protectors, existeixen estratègies concretes que poden fer més suau la tornada: planificar amb temps, repartir les tasques de manera equilibrada, mantenir rituals de connexió i planificar petites escapades. 
El retorn a la normalitat després de les vacances és, doncs, un moment delicat per a moltes parelles. El contrast entre el descans i l’estrès, les diferències en el ritme d’adaptació i la reaparició de conflictes quotidians poden posar a prova el vincle. Tanmateix, la clau no és intentar mantenir la sensació de vacances de manera permanent, sinó integrar petits espais de plaer i connexió dins la vida quotidiana.
En definitiva, es tracta d’aprendre a cuidar-se mútuament en totes les etapes de la vida, entenent la rutina no com un enemic, sinó com un escenari on continuar construint complicitat i moments de benestar compartit.