Agafem agenda: dissabte, a quarts de vuit del vespre, cita amb ‘Y - Ànsia per volar’, l’espectacle amb què Yldor Llach contribuirà a posar el punt final a la setmana d’actes promoguts pel BiciLab Andorra

‘Y-Ànsia per volar’.  
Actuo en el marc de la Setmana de la bicicleta que s’està celebrant a Andorra. Ja hi havia actuat, al museu, al BiciLab, fa tres anys, i han tornat a confiar en aquesta nova proposta que tinc, una mica més complexa, diguem-ne. 

...? 
L’Y del títol és el nom d’una titella que hi ha a l’espectacle, que té forma de y grega precisament i l’ànsia per volar respon al desig que a mi em mou per crear aquest espectacle. Circ amb bicicleta, que esdevé una bèstia que s’ha de domar i després ens portarà a fer un viatge fins a la Lluna. 

Un instrument mecànic, com és una bicicleta, esdevé objecte poètic, oi?  
Doncs sí, doncs sí, m’agrada veure-ho així. Tot i que a vegades la poesia dels objectes va en funció de la mirada de qui els contempla. La bicicleta és un mitjà de transport, jo l’havia utilitzat sempre així, però quan vaig començar a fer circ, el 2012, vaig al·lucinar en veure que podia ser una altra cosa, un mitjà d’expressió, d’arts visuals, circ. 

La protagonista de l’espectacle.  
Sí, sí, li vaig donar aquesta vida i, a més encomana de màgia, de poesia, la resta de l’espectacle i, esperem-ho, també al públic. 

Moltes possibilitats expressives? 
No tantes, serveix bàsicament per al que serveix: per aguantar l’equilibri sobre dues rodes. A nivell acrobàtic hi ha tot un vocabulari establert i és molt difícil sortir-ne. A països com Alemanya el ciclisme artístic és un esport reconegut, com a Mongòlia, Japó o la República Txeca. El vocabulari tècnic el tenen molt desenvolupat, per tant. Però és cert que en el moment en què afegim la imaginació, una bicicleta pot convertir-se en qualsevol cosa. En aquest espectacle, en aquesta bèstia. 

Què porta un senyor de la Seu d’Urgell a fer circ a lloms d’una bici? 
Això de “senyor”, ostres! Enguany faig quaranta anys, però...

Té raó. Si li ho diguessin a servidora... cremava Troia. Ho retiro. 
No preguntaré l’edat per si de cas, doncs. Què em porta a fer circ? Jo vaig marxar de la Seu per estudiar Ciències de l’Esport a Barcelona i a la universitat, amb matèries com expressió corporal o gimnàstica artística, començo a descobrir una altra manera d’utilitzar el cos. Així que vaig decidir fer una formació de circ i vaig marxar a Montreal. 

Amb decisió. 
Sí, i prou que en les audicions vaig agrair als meus entrenadors totes les hores que m’havia passat al Parc Olímpic del Segre fent piragüisme. A banda, em va ser útil haver remat tant contracorrent, per arribar on soc avui. 

El circ és una vida peculiar. Dura? 
És una vida desconeguda per als ciutadans. Pot ser avantatge i inconvenient. És un art en fase de desenvolupament encara i ara mateix, d’una manera molt dràstica, està gaudint d’una reconeixença especial. Jo m’hi dedico únicament i exclusivament. No diré que sigui una feina estable, però sé que treballaré. Visc amb això. 

Voler és poder.  
Sí,  aquí el quid és la passió que hi poses. És una feina remunerada, no tant a nivell econòmic, sinó pel que t’aporta. 

Està canviant molt, el circ? 
És un error, crec jo, voler-se allunyar del circ tradicional, que continua sent la base del circ actual. Hi té molt a veure, malgrat aquesta onada per reformular-se, per sortir dels animals, de la tradició de la disciplina. S’ha investigat com utilitzar el cos d’una altra manera i d’una manera més dramatúrgica, barrejant altres arts.    

És part de la màgia de la nostra infantesa: qui no ha anat al circ? 
En realitat et sorprendria. Molta gent no recorda un espectacle de circ de petit pel fet que no hi ha anat mai al circ. Hi ha un salt generacional, hi ha una generació que no ha tingut aquesta experiència. Em sorprèn, la veritat. Com que no es consumeixi més cultura, sigui música en viu, cine o teatre. Potser soc optimista, però crec que ajudaria a evitar guerres com les que patim.

Doncs animi’ns. Per què hauríem de venir dissabte? 
El circ té una màgia especial, la possibilitat de barreja de totes les arts escèniques. Convida a relaxar-se, que és el pas bàsic per carburar bé a la vida. 

El seu equilibri ens falta. 
Això es treballa. 

No sé jo.  
Vine dissabte i t’ensenyo a fer una acrobàcia. 

Això sí que seria per veure-ho.