Pau Viola treballa a les pistes de Canillo, i allà hi podem trobar una alternativa a un dia normal d'esquí: hi ha el Mon(t) Màgic Family Park, on podem descobrir un tobogan de més de 500 metres de llargada per passar-ho en gran!


No tenim solament un tobogan de muntanya al país, sinó dos!
I tant, i estic intentant fer-li un rebranding perquè s’anomeni “Turbotron”, que sona millor (riu)! Es diu Màgic Gliss i està a l’estació d’esquí de Canillo, que és més familiar, i la idea és que les persones que no esquien tinguin un entreteniment mentrestant esperen els seus familiars o amics.

Caram!
També hi ha una tirolina, tir amb arc, etc. Al cap i a la fi, la gent que va a pistes hi va a esquiar, és clar. Això és un extra que pots fer si et ve de gust.

Com és l’experiència de pujar al 'Turbotron'?
Home, és molt divertit. La velocitat la controles tu mateix, però la gràcia és fer-ho més aviat ràpid. També està molt ben situat: veus les muntanyes, el bosc, la neu, etc. És una molt bona experiència!

La gent té gaire por de pujar-hi?
Alguns sí, al principi. Però quan ja els has animat que s’hi tirin, quan ja els tens convençuts, acostumen a repetir. A més, estem operatius durant tot l’any, així que no solament és una alternativa a l’esquí.

I la seva feina en concret, quina és?
Bé, m’encarrego de revisar els frens del carro, cuidar de la instal·lació, ara que està nevant molt s’han de netejar les vies. Un dia d’aquests, de fet, no vam poder obrir de la quantitat de neu que hi havia!

Ostres!
Has d’estar segur que l’atracció funcioni i sigui segura, és clar. Però també ajudo la gent que hi puja: com s’han de col·locar, com han de frenar. També decideixes l’interval de temps que deixes entre que es llança un i un altre. Tot depèn de la velocitat del de davant.

Més que res per no xocar...
Exacte, però sempre hi ha algú que no ho acaba d’entendre del tot... Però no ha passat mai res greu!

Tinc entès que aquesta no és la seva primera feina.
No, vaig estar un temps treballant al banc. Penso que en aquell moment no estava preparat per treballar en una oficina, la veritat. Just havia acabat la carrera i tenia ganes de començar a treballar, aprendre l’ofici, però arriba un moment que t’adones que res és tan important.

Què vol dir?
Doncs que de vegades està bé un canvi d’aires quan no estàs del tot a gust. A mi em va sortir l’oportunitat de treballar a pistes i la vaig agafar, i és la millor decisió que he pres a la vida.

Que bé!
Ara estic tot el dia a la muntanya, parlant amb gent... També crec que estic en l’edat de poder fer-ho, m’explico? Sempre hi ha temps de tornar a reconduir. Però és això, arriba un moment que penses que el món s’acaba, que tot se’n va en orris, però t’ajuda a descobrir que de vegades la felicitat la trobes en llocs molt inhòspits. I en el meu cas l’he trobat al Turbotron, és així.

Està clar que fins que no passa alguna cosa no descobrim què volem realment!
I tant. Tot i que no et pensis que estava amargat al banc, no és això, però necessitava alguna cosa diferent. Simplement això!

Una cosa no treu l’altra, és clar.
A més, ara també tinc ganes de fer altres coses: marxar una temporada a fora, conèixer gent... Tinc la sort que crec que soc jove i tinc temps de fer aquest tipus de coses. Tinc temps de perdre el temps! I quan hagi de tornar a treballar del que he estudiat, ja ho faré. Tinc temps per fer-ho.