“Vaig veure un ésser de llum suspès a l’aire”

Estan instal·lats a Andorra. 
Sí, som una empresa instal·lada des de fa ja set anys, Centre Camí Xamànic, una S.L. amb la meva dona, Xabel, per ajudar la gent de tot aquest tema. 

Quin és el tema? En què ens ajuden?
La nostra feina és ajudar les persones en tots els sentits. A vegades, un mal físic, una sanació. Però sempre hi ha darrere una qüestió espiritual que s’ha de resoldre. 

Què és un xaman?
És una paraula que la gent utilitza molt alegrement. Correspon a cultures indígenes molt concretes. A Sibèria, per exemple, els pobles tungús. El xaman és qui vetlla per la comunitat. 

Vostè vetlla per nosaltres.
Bé, un xaman vetllaria perquè Andorra estigui en perfecta harmonia. Ajuda quan els membres de la seva comunitat tenen problemes, dubtes. Ajuda a prendre decisions, per exemple. 

En el seu cas?
Nosaltres vam estar treballant, formant-nos en el xamanisme core, creat per un antropòleg Michael Harner, a Califòrnia. Ell va extraure les diguem-ne tècniques xamàniques, la sanació, l’endevinament, per portar-les al present. 

Entenem. 
Al costat dels xamans hi ha els ancestres. Guies espirituals. Nosaltres, com a xamans, complim la funció d’entrar en trance i posar-nos en contacte amb els ancestres, que és qui dirigeix la sessió, qui fa la sanació, l’endevinament... tot. 

I com es fa un xaman?
És controvertit. Si no has nascut en una cultura indígena no tindries dret a ser xaman. Però jo hi vaig accedir a través d’una experiència propera a la mort. Aquests éssers se’m van manifestar. 

Caram!
Em diuen que em trien perquè soc del seu llinatge. Sona complex però és així. 

Abans de venir a Andorra eren a...
Jo era policia, vivia a Alacant, on vam néixer els dos. La meva dona també tenia una feina molt diferent: ve del món de la banca. Ens vam plantejar si volíem continuar amb la vida que portàvem. 

Els ancestres es van manifestar...
Per a mi, sí. La Xabel sempre ha tingut experiències espirituals, és mèdium. Però la vida la va portar a una feina convencional. 

L’experiència?
Un dia va caure un roc de 200 quilos: em va passar fregant. Jo vaig tenir la visió d’un ésser de llum, suspès a l’aire. Dècimes de segon. Així em van parlar els ancestres. 

Podien ser més subtils. 
Si hagués estat una pedra de dos quilos hauria patit un ensurt, però no la necessitat de canviar la vida: havia de ser quelcom de traumàtic. 

Aquest ‘trance’?
A través del tambor xamànic: el so, repetit durant cert temps, et fa entrar en trance. Altera la consciència. També hi ha la màscara. Tot molt simbòlic, ornamentat, per honorar l’ancestre. Entra en tu i dirigeix les sessions. 

I vostè què sent?
Ui! T’oblides de qui ets. Tens una predisposició mental que aconsegueixes deixant que l’energia entri en tu.  El cervell connecta amb ones cerebrals diferents: dormint estem en ones zeta, i aquí és on es fan els viatges xamànics. 

Fa com cosa pensar-ho. 
Has de dirigir-ho mentalment, n’has de saber. Tu pots entrar en trance profund i el xaman està en tu: t’escoltes la teva veu però no ets tu, no ho controles. Però sí que ho permets. 

Fan sanació, diu, però als racionalistes ens sona...
No entrem des de la lògica, el xaman es deixa anar i l’ancestre executa. Però en la malaltia hi ha un component emocional, la medicina ja ho accepta. És on actuem. Col·laborem amb la medicina.