La ciclotímia és un trastorn de l’estat d’ànim que es caracteritza per oscil·lacions constants entre períodes d’ànim més elevat i positiu i períodes de desànim o tristesa. Aquests canvis poden durar dies o setmanes i solen ser prou freqüents i persistents com per afectar la vida quotidiana.

Moltes persones amb ciclotímia conviuen amb aquestes pujades i baixades durant anys sense saber que tenen un nom i una explicació clínica. De vegades, la seva família o amistats les etiqueten com a “impulsives”, “dramàtiques” o “inestables”, quan en realitat el que hi ha és un patró psicològic que mereix atenció i comprensió.

Com es manifesta? En els moments d’ànim més alt, la persona pot sentir-se plena d’energia, amb menys necessitat de dormir, molt sociable, parla més ràpid i amb idees que flueixen constantment. Pot semblar un estat positiu, però també pot portar a decisions impulsives o a una sensació d’ansietat. En canvi, quan arriba la fase més baixa, l’escenari canvia: apareixen la fatiga, la tristesa, la manca d’interès i una visió més negativa del futur. Tot i que no es tracta d’una depressió profunda, aquestes èpoques poden ser molt dures i esgotadores.

Les pujades i baixades constants tenen un impacte important en el dia a dia, ja que poden dificultar les rutines, les relacions estables o els projectes a llarg termini. És habitual que la persona senti que “comença moltes coses, però en deixa la meitat”, o que li costi confiar en la seva pròpia estabilitat emocional. Aquesta irregularitat mantinguda al llarg del temps pot afectar l’autoestima i la seguretat personal.

El més important és entendre que no es tracta de “voluntat” ni de “tenir un mal dia”, sinó d’un patró de funcionament del cervell i de les emocions. A nivell neuroquímic, la ciclotímia està relacionada amb desequilibris en la regulació de neurotransmissors com la serotonina i la dopamina, que influeixen directament en l’energia, l’estat d’ànim i la manera com gestionem les emocions. Ara bé, també hi influeixen les experiències viscudes i la capacitat de gestionar l’estrès. Després de moments difícils o de situacions que generen molta pressió, aquestes oscil·lacions poden fer-se més evidents. 

Què es pot fer? La ciclotímia té tractament i, amb el suport adequat, és possible aprendre a conviure-hi de manera equilibrada. La psicoteràpia resulta especialment útil per identificar patrons emocionals, desenvolupar estratègies d’autoregulació i establir hàbits saludables que aportin estabilitat. En alguns casos, es pot recomanar medicació, com els estabilitzadors de l’estat d’ànim, per reduir la intensitat de les oscil·lacions. A més, portar un estil de vida ordenat és fonamental: mantenir rutines de son regulars, practicar exercici físic, seguir una alimentació equilibrada i reduir el consum d’alcohol o altres substàncies pot marcar una gran diferència en el benestar quotidià.

Entendre què és la ciclotímia ja és un primer pas molt valuós. Posar nom al que passa ajuda a reduir la culpa i a buscar estratègies per sentir-se millor. Amb suport professional és possible portar una vida plena, estable i amb més seguretat emocional.

La ciclotímia no defineix qui ets, però sí que pot explicar moltes de les teves experiències emocionals. Reconèixer-la, demanar ajuda i trencar amb els prejudicis és essencial per deixar de veure els canvis d’ànim com un “defecte personal” i començar a entendre’ls com una condició que es pot tractar i gestionar. Conviure-hi amb consciència és, en definitiva, la clau per recuperar l’equilibri.