“Volem crear la base del ‘funcional fitness’”

Una vàlvula d’escapament. Míriam Torra entrena un parell d’hores diàries, però en faria més. A banda, es bolca a promocionar el ‘funcional fitness’

‘Crossfit’ o ‘funcional fitness’?
Crossfit és marca privada, però paral·lelament s’ha creat el funcional fitness, que ve a ser el mateix. Hi ha certes diferències en els esdeveniments, però vaja, poca cosa. 

Doncs en què consisteix el ‘funcional fitness’? 
És un esport molt divers. Inclou halterofília, gimnàstics que en diem, cardio... engloba moltes coses. També hi pot entrar rem, bici, pots córrer, fins i tot et pot tocar nedar o saltar a la corda. 

Dur. L’hem vist a vostè i uau!
Home, tots hem començat eh! Però tots els exercicis es poden escalar, és a dir, adaptar. Així algú que comença no farà un pull up, sinó que anirà a unes anelles per anar assolint força als braços. 

Si m’hi poso no arribo tard, doncs.
No, no, qualsevol pot. Es pot començar a partir dels vuit anys. Els petits fan més psicomotricitat, coordinació... no es posaran a aixecar pes. I pel que fa als adults, millora la vida diària: fixeu-vos que si aixeca un pes ho farà com si fes una sentadilla, no arrodonint l’esquena!

A qui no li fa mal l’esquena!
A banda, qui practica. 

I vostè com va començar?
Al novembre farà cinc anys que entreno. Vinc de la gimnàstica, soc entrenadora del club artístic Serradells, encara. Bé, buscava alguna cosa més que el gimnàs, que m’avorria. 
 
Han celebrat el campionat nacional.
El segon ja. Formo part de l’organització, soc vocal del club que vam crear l’any passat. Hi ha una federació internacional i pensem que és el moment de fer créixer aquí aquest esport. 

I?
Bé, de moment hi va haver setze participants. Més o menys com pensàvem, i estem contents. El que ens frena molt és que la federació internacional només permet que per Andorra competeixin fora els andorrans. Hem de negociar, intentar que ho estudiïn, que es pugui incloure els residents.  

Primer, fer-se veure, oi?
Aquesta edició del campionat ens hem desplegat per diferents llocs. Crossfit les Valls ens va deixar les instal·lacions per a algunes proves, però també vam anar a l’Estadi Comunal i als Serradells. Esperem que a poc a poc la gent s’animi. Tenim moltes coses al cap. 

Per exemple?
L’any passat vam crear el club i posteriorment la federació andorrana, que és molt recent, tot just fa una setmana. Se’ns gira feina però volem treballar des del club i des de la federació per crear base i ajudar els atletes que destaquen. 

Bona pensada. 
És que és un esport que, a banda de ser poc conegut, s’ha d’admetre que és car. Les inscripcions en competicions són molt cares. Suposo que per tot el material que s’ha de fer servir, tot l’equipament que cal als gimnasos.

Al campionat, va quedar més que bé. 
Primera, sí. Però he de reconèixer que ja m’ho esperava. No sé com dir-ho, em costa valorar-ho perquè a Andorra encara no hi ha molta competència. 

I ara sortirà a competir fora. 
L’any passat vaig anar al Mundial, a Suècia. Enguany es  farà a Mèxic al desembre i ja veurem, que no està aquí a la vora precisament. També vaig obtenir classificació per a l’Europeu, a Itàlia, a mitjans de juliol. Amb Aitor Garcia, el primer de nois, o Fran Morales, esperem que cada dia hi hagi més gent que s’enganxi i puguem competir fora.