En què consisteix exactament aquest espectacle?

Es tracta d’una representació familiar dirigida principalment als nens. A través de les diferents pintures de Picasso, els titellaires fem volar la nostra imaginació i representem una sèrie d’accions poètiques i divertides per enganxar els nens i fer-los suggerir moltes idees. Fem el que anomenem un divertimento, és a dir, creem una interpretació del quadre a través de la mirada innocent dels infants.

Té molta trajectòria la vostra companyia de titelles?

Sí. Pengim-Penjam es va crear l’any 1985: portem 38 anys dedicant-nos al teatre d’objectes. Ens encanta fer riure petits i grans, a més de transmetre emocions, valors i fer volar la imaginació. Estem situats al poble barceloní de Vacarisses. El fundador de l’empresa va ser Josep Maria Serrat, i jo m’hi vaig incorporar més tard, l’any 1992. Ens encarreguem d’interpretar i organitzar els diferents espectacles que anem fent arreu del territori català.

El que feu és una col·laboració?

La iniciativa va sorgir del Museu Picasso de Barcelona. Ens van fer la proposta d’organitzar un espectacle per celepar el cinquantè aniversari de la defunció de l’artista, que té lloc aquest 2023. A partir d’aquí, les idees per fer la funció són nostres. Des del museu no ens han delimitat mai cap aspecte a l’hora de com orientar la part creativa del xou. Han confiat bastant en el nostre criteri.

Una representació humorística?

Efectivament! Ens agrada molt fer riure els petits. Tot i així, hi ha certs moments on la pintura no convida a la rialla, per exemple, quan els nens observen el quadre Guernica. De fet, ells no acaben d’entendre gaire bé el que representa aquesta opa, i nosaltres tampoc els ho expliquem! Acompanyem la funció a través de diferents sons. D’aquesta manera, l’infant desperta el seu ingeni i comença a imaginar el que està veient. 

Art i so: la combinació perfecta. 

Amb el Guernica fem servir sorolls d’avions i explosions per fer rumiar els nens. Els infants no sempre necessiten comprendre tot el que veuen ja que són experts a fer volar la imaginació! A nosaltres ens interessa que es familiaritzin amb la figura de Picasso, que es quedin amb algun aspecte i, alhora, que passin una bona estona mirant art. 

Quins són els protagonistes d’aquesta història?

La titella de Picasso és la més recurrent perquè apareix tota l’estona a la història. Se’l veu pintant diferents quadres, a més d’anar interactuant amb alguns de nosaltres. És una figura que no verbalitza gaire, s’expressa només amb sons. D’altra banda, com a fil conductor hem inclòs el seu gos, el Luc, un gosset salsitxa que era la mascota de l’artista. Ens va semblar una bona idea com un personatge que s’apropés més als nens. El gosset farà un número de circ mentre Picasso va pintant els seus quadres de diferents èpoques. 

I quines opes veurem? 

De cada quadre farem sorgir un objecte o un suggeriment. Algunes de les opes de Picasso que reunim a l’espectacle són Les senyoretes d’Avinyó, La copa blava, Els colomins (de Canes), La nana, Guernica, L’arlequí, La jove dorment i també mostrarem dos autoretrats. Hi ha, per tant, una gran varietat de pintures que mostren els diferents estils de l’artista.

És una mena de biografia, la funció?

Com a tal, al xou no s’esmenten aspectes de la vida de Picasso. Tanmateix, a l’inici sí que explico que de l’artista es podrien dir moltes coses, i que no totes serien agradables. Faig  així una referència a la part obscura del pintor, però es queda en la paraula; ho deixo en l’aire. Ara bé, amb la revelació dels autoretrats sí que es pot veure com era l’autor de jove i quin era el seu aspecte en el seu darrer any, ja que així és com s’ope i com es tanca l’espectacle.

Una mirada simbòlica. 

Tindrem aquest joc de titelles on es veuran Picasso i el seu gos. Però, a més, també hi haurà altres titelles, per exemple la meva. Interpreto una figura femenina per explicar qui és la mort i qui és l’artista quan ensenyem l’autoretrat efectuat un any abans de la seva defunció. Una opa que mostra un Picasso amb un crani molt marcat!

Per acabar, creieu que la representació enganxarà el públic andorrà?

Confiem que sí! Si ens apropem en aquest cas als Pirineus és perquè estem convençuts que la funció agradarà. La nostra companyia es caracteritza perquè sempre ens deixem l’ànima en aquests espectacles. Tots els xous que hem anat duent a terme en territori català han agradat moltíssim. A més, els petits sempre acaben recordant d’alguna manera les pintures que han vist!