Gabriel Raña ve de l’Argentina, i el 2012 va obrir El Rana Bar. Allà s’hi respira pau, respecte i sobretot s’hi escolta música rock. Pot ser un local controvertit per a algú, però tot el desconegut ho és fins que no es descobreix!

Per què va obrir el bar?
Jo treballava a un estudi d’advocats, i anava ascendint, però quan va arribar la crisi, el 2008, em van acomiadar. Jo m’havia format i estudiat dins aquell ganivet, i és clar, fora d’ell no tenia experiència. Però en lloc d’enfonsar-me, em va motivar més, i vaig decidir que la pròxima feina que tingués no seria avorrida.

Entenc.
Volia treballar d’alguna cosa on m’ho passés bé, que no estigués mirant l’hora d’entrada i sortida, que pogués escoltar música, i em vaig posar un mica més exigent, que a més hi pogués fer un beure. Pensava que potser era massa utòpic, però de cop vaig dir: bàrman! I vaig començar a estudiar per ser-ho.

I com es va formar?
Vaig viatjar per aprendre cuina, idiomes, cultures diferents, etc. Ja que un bàrman no solament ha de servir copes, sinó que ha de saber què passa al món. Antigament, els cambrers llegien tres o quatre diaris, perquè si venia un client i li treia conversa no es quedés parat. Hem de ser uns showmans, fer de relacions públiques, entretenir la gent. El còctel és l’excusa.

On va viatjar?
A molts llocs, però vaig treballar sobretot al Japó, a l’Argentina, a Espanya i aquí a Andorra, que vaig estar a l’Hermitage just quan va obrir. També vaig treballar al Plus Bar, i vaig aprendre molt, ja que ho feia pràcticament tot: servir, netejar, comptabilitat... I em vaig veure amb cor d’obrir el meu propi bar.

I ara, amb els anys, ha escrit un llibre sobre El Rana Bar!
Sí, ja que el bar és el meu projecte de vida. Al llibre explico una mica la meva experiència vital basada aquí a dins, i molt relacionada amb la cocteleria. De fet, al final de cada capítol hi ha la recepta d’un còctel, que té a veure amb la història que explico.

En quin gènere l’emmarcaria?
És una mica problemàtic. Actualment la gent està molt sensible i se solen ofendre per qualsevol cosa o opinió. Parlo de religió, de política, de sexe. És una mica complicat, però de moment sembla que ha agradat, i ningú m’ha denunciat o m’ha vingut a pegar (riu)!

Encara sort!
A moltes persones que hi surten, però, els he canviat el nom, per si de cas. Però la primera que em va recomanar que no el publiqués, que em deia que estava sonat si ho feia, va ser la meva mare.

Les mares són les mares!
I tant, però finalment em va fer costat. És que el meu punt de vista polític és molt estrany, i a algú mitjanament fanàtic li pot resultar complicat de llegir. M’he tornat molt descregut de moltes coses. 

L’entenc perfectament.
Tot i així pot ser difícil, sobretot tenint en compte que he d’aconseguir clients per al bar. Però crec que la gent el respecta. Tinc una política molt clara, que és la línia del respecte. Mira, aquí venen moltes dones, no solament perquè se sentin ben ateses, sinó perquè se senten segures.

Es nota!
Quan algú es passa de la ratlla, o potser ha begut massa i es posa pesat, soc el primer a intervenir i no tinc cap problema a fer-lo fora. A vegades, però, costa. Quan algú té un problema és complicat fer-li entendre que ja no li serviràs una altra copa. Però jo faig una venda responsable d’alcohol, i poso l’stop quan ho he de fer.

Així ha de ser.
Per exemple, el que et deia del respecte, a vegades vas a una taula a demanar i veus algú que té els peus sobre la taula. Els faig fora directament. Et diuen “perdona, ja els trec”, però si ja els has posat i no els has tret quan havies de fer-ho, jo no tinc per què explicar-los-hi el que no han fet els seus pares, entens?

Perfectament.
N’hi ha d’altres que, sent un bar musical, posen la seva música de reggaeton amb el telèfon... De fet, vaig escriure unes normes, que estan a la primera pàgina de la carta. I allà està ben explicat què és aquest bar.

També veig un escenari.
Sí, però ara no hi faig actuacions. És complicat i car insonoritzar el local, i no vull molestar els veïns. Estic en un país que m’ha acollit molt bé, i l’últim que vull és crear problemes. Però ja veurem en un futur!