Marc Pujol, cap de jardineria del Comú de la Massana. Acaba d’impartir un curs per als hortolans. Sovint, reconeix, són gent d’una generació que en sap molt. Però també hi ha tota una legió de neòfits als quals anima a posar-s’hi: quina millor manera de tenir verdures i hortalisses amb aquell gust...?

Trobem la felicitat conreant el nostre jardí, com diu Voltaire?
Realment, sí. No sé amb un hort, però amb un jardí sí. 

Hi ha diferència doncs?
Sí, sí. En un jardí tens gespa, flors de temporada, arbustos... és un plaer que arribi el cap de setmana i et posis a fer de jardiner. Amb un hort és diferent. Estèticament no és maco i el treballes per obtenir-ne un rendiment. 

Ai, no sé si discrepo: què hi ha més maco que mirar els enciams que em fotré? 
Ja, ja. Tot això jo ho vaig viure amb l’hort de la padrina i no ho veig com una cosa maca. Penso en una cosa que exigeix repicar, retirar males herbes... Cert que ara la gent busca un conreu diferent. 

Això mateix, hi ha més interès?
Sí, perquè a la gent li agrada cada dia més la biocultura i estan fent petits horts a casa, al balcó, una terrasseta, en petits espais. Abans requeria una parcel·la molt gran i ara en racons reduïts. 

I són productius en realitat?
Són molt productius: en una jardinera de metre per vint, per dir alguna cosa, puc plantar enciams i recollir-ne un parell per setmana, una tomaquera...

A l’abast de tothom? Fins i tot dels que se’ns moren els cactus?
Tot depèn d’on estiguin situat: és important mirar les hores de sol i la humitat. El rec és important, però tots tendim a, quan veiem una planta mústia, donar-li aigua. És tot el contrari: les plantes han de patir gana i, sobretot, set. 

Les has de torturar?!
Un roser per exemple: si el reguem poc manifesta que passa set donant-nos més flors. Si el regues massa, li provocaràs malalties com el pugó i faràs que tingui menys flor. L’horticultura és igual: per molt que reguis un enciam no creixerà més, ha de rebre el que necessita. 

Només s’aprèn amb assaig i error? 
Cadascú va aprenent, sí. Jo quan he fet un taller, explico més aviat aspectes com ara la separació que han de tenir les plantes. Amb cinta mètrica. Has de fer una filera d’enciam, una altra de pastanaga: no s’ha de barrejar i s’ha de tenir present que les plantes creixen. 

Sembla lògic pensar-ho. 
Però tendim a pensar que el planter és massa petit i a posar massa plantes, o massa juntes. Han d’estar separades. 

Perquè si les ‘apelotones’...
Se solapen i les fulles s’assequen. O si compres un planter, que no saps com està, potser porta una malaltia i passa d’unes a d’altres. 

No hem de ser avariciosos. 
Però ho fem tots, eh! Jo també. Estem plantant una rotonda i poses les plantes totes juntes perquè ja vols que al moment llueixi. Què passa? Que en tres o quatre setmanes creixen i queda malament. 

Algunes rotondes són un goig. 
Però si les posem totes juntes en poc temps no es diferencien les plantes. 

Flors: no hi ha res que doni tanta alegria per tan poquets diners. 
Sí, realment. Ara bé, depèn de cadascú. A mi la flor de temporada m’agrada entre cometes. Soc més d’arbustos, que duren anys i que els pots fer un manteniment, donar-los formes... La flor de temporada llueix sols durant l’estiu. En canvi una d’aromàtica... 

Tornem als horts. Què faig a un balcó?
Si és assolellat pots posar una jardinera. Amb quatre fustetes o uns palets te la pots fabricar tu mateix, o les que es venen. En comptes de tenir geranis, doncs enciams, bròcoli...

Tot em creixerà?
Oi tant! Seguríssim. Amb sol. Per a les plantes el massa sol no existeix, necessiten molta llum per viure. Home, amb temperatura molt alta durant el dia necessitarà més rec. Una jardinera té menys terra i li cal més rec, una miqueta cada dia. En un hort, amb un parell de cops per setmana potser és suficient. 

Aquestes bosses de terra que venen?
Ja van bé, són terres prefabricades que ja porten el seu compost i el seu adob: per a casa estan bé. En un hort cal el fem, és clar, els nutrients. 

Cal coneixements previs o m’hi poso i au?
Només cal sentit comú: si sou quatre a casa, no plantis 50 enciams de cop. Què en faràs? Espinac, raves, pèsols, pastanaga, bròcoli... pots congelar . 

M’està entrant una gana...
Aquell gust de l’enciam. O els pèsols!