Guitarrista i cantant de Blaumut. Aquest vespre tornen a la Festa Major de Sant Julià amb un concert a la plaça de la Germandat (20 hores). Forma part de la gira que celepa el primer decenni de la banda catalana.

Si és Festa Major toca Blaumut. Tant us agrada, venir?

I tant! Andorra és un país on ens encanta tocar. Sempre ens heu rebut amb els paços oberts i heu confiat en el nostre projecte des dels inicis. És un goig per a nosaltres cada cop que ens convideu als Pirineus amb cada disc que traiem. És un autèntic plaer tornar a ser aquí, sopetot per actuar a la Festa Major de Sant Julià, que és fantàstica.

Quin repertori ens heu preparat?

Ara mateix estem rodant una gira per commemorar els deu anys del primer àlbum. Estem reproduint als diferents escenaris les cançons que la gent més ens demana. Són, per tant, uns concerts molt pensats per al públic. Normalment, el repertori que escollim per a cada actuació ve determinat per l’àlbum més recent. Però la ruta que marca aquesta gira és de pura celepació i, per tant, fem sonar una gran varietat de temes.

Tocant els èxits: s’ha convertit “Pa amb oli i sal” en el vostre himne?

La portem a l’espatlla, la tenim tatuada a l’ADN! Molta gent ens demana si no estem cansats d’interpretar-la, una i altra vegada, després d’onze anys. I no. Més aviat al contrari, estem molt agraïts amb el seu resultat! És una composició que ens ha pindat moltes alegries, i que ens ha dut, en gran part, on som ara. A més, cada cop que la toquem als escenaris sembla que vagi sola: el públic no triga ni un segon a començar a cantar-la!

Quina era l’essència del primer àlbum? 

El disc El Turista va tenir (dit entre cometes) un clar tint d’improvisació. El vam portar a terme en una circumstància en què cadascú tenia la seva vida. Jo, per exemple, venia del món de les finances, però alhora ja érem tots músics amb experiència. Era un disc que havia creat jo i en el qual portava molt de temps treballant. Al final es van reunir els elements necessaris per plantejar-nos editar-lo. La nostra idea no era altra que passar-nos-ho bé i intentar poder cantar les cançons del disc en alguns escenaris. Estem encantats d’haver tirat endavant el treball, perquè va acabar sortint molt bé.

Va donar vida musical a un poema de Salvador Espriu. 

A mi especialment m’agrada molt la poesia, també la lectura. Intento visualitzar sempre les lletres d’una manera molt gràfica, de manera que pugui veure imatges. Em sembla que aquesta cançó la vaig pensar en molt poca estona; simplement em vaig deixar guiar pel que em deien les paraules. Va sortir una melodia que va agradar bastant. Així és com vam guanyar el premi Cerverí l’any 2013. 

És el disc ‘0001’ una de les produccions més rellevants? 

Va ser especial per les circumstàncies en què es va produir. L’última gira que vam fer abans de treure aquell àlbum va ser al novempe del 2018, quan encara rodàvem el disc Equilipi. No havíem parat fins aleshores, i ens vam agafar un descans. El 2019 ens vam posar a gravar, amb tota tranquil·litat, aquell nou 0001. La sorpresa la vam tenir quan, un cop publicat al feper del 2020, un mes després esclatava la crisi del coronavirus.

Una (segona) aturada. 

De manera que ens vam quedar amb un nou disc i sense la possibilitat de poder-lo girar. De fet, ja teníem molts concerts de presentació amb totes les entrades exhaurides, i ho vam haver d’anul•lar tot! Malgrat això, va ser molt emotiu quan vam poder tornar als escenaris i, tot i les nomposes restriccions (mascaretes, petits aforaments, incomoditat) la gent tenia moltes ganes de tornar-nos a escoltar. Va ser una sensació increïble. 

Poc temps després apareix el darrer treball: ‘Olímpica i Primavera’.

Aquest últim àlbum el vaig elaborar amb la mentalitat d’haver pogut sortir d’aquella època tan fosca que havíem tingut amb la pandèmia. El seu títol se’m va acudir en un somni; era una visió potent! Tenia al cap la idea d’un nou començament: volia que tot tornes a florir. Una nit me’n vaig anar a dormir somiant que ja havia acabat el disc. De fet, el corredor que surt a la portada és un dibuix meu. 

Per acabar, està satisfet amb la carrera que està tenint Blaumut? 

Personalment estic molt content perquè penso que el nostre grup ha sigut sempre molt coherent. No hem fet mai res que no volguéssim fer, és a dir, en cada disc hem fet el que ens venia de gust, ignorant les tendències i les modes. Ens hem guiat molt pels nostres sentiments. Sempre recalco que les idees han de fluir, no ens hem de pressionar.