Això sí que és viure en el passat: Xavier Ros, geòleg i paleontòleg, s’ha encarregat de la dura i delicadíssima tasca de recuperar de llocs inaccessibles restes deixades pels darrers dinosaures que van trepitjar aquest racó de món.

Fa 66 milions d’anys una d’aquelles bèsties gegantines va jeure, o morir, i en va quedar l’empremta a l’argila.
Són unes restes molt poc habituals, trobades, dos trossets de pell, un de vint per vint centímetres i l’altre encara més petit,  que estaven en risc degut a possibles moviments de terres, d’esllavissades. 

On?
A Vallcebre. És una zona molt acotada, amb els últims dinosaures que vivien just quan va caure el meteorit, en el canvi del cretaci al terciari. 

I s’ha mantingut 66 milions d’anys!
És una empremta que va quedar sobre terreny argilós, i com que després va quedar tapada, no es va erosionar. 

Complicat de treure.
Vam haver d’instal·lar una bastida perquè estava en una paret vertical, un pla inclinat. Vam extreure un bloc de mig metre per mig metre, uns 150 quilos de roca. La principal dificultat és que just pel centre passava una de les fractures de la pedra. 

Delicat.
Vam fer un marc de ferro per agafar tot el volum comprimit i sense que decaigués. I per darrere, vam buscar un pla d’estratificació. S’ha de vigilar de no fer vibracions per no generar fractures a la roca. 

També ha treballat més a prop, a Coll de Nargó. 
Aquí vam extreure un niu de dinosaure, amb set o vuit ous, la posta sencera, que estava al fons d’un riu. 

Difícil també.
Sí, l’accés era molt complicat i aquestes roques antigues són molt dures. Vam haver de portar una perforadora petita i extreure un bloc, utilitzant fonaments expansius, que quan actua fractura la pedra. Aquest bloc pesava 300 quilos. 

Han d’estar forts, vostès.
Vaja, sí. I vam haver de baixar fent ràpel en aquest cas. 

Com Indiana Jones.
Per sort no ens disparen. 

A Coll de Nargó alguna batussa hi havia hagut, i algun robatori. Hi ha molt jaciment espoliat?
Sí, sí, ho recordo. Bé, hi ha un mercat negre. Ja desconec com està, però fa uns anys funcionava molt. El problema és que  si no t’han robat a tu la peça potser ningú no és conscient que s’ha espoliat un jaciment. Els nius aquests de Coll de Nargó a finals dels noranta es van vendre, crec que a uns alemanys. 

Ha canviat la consciència.
Sempre s’ha donat prioritat a l’arqueologia. A Catalunya, des del 2000 s’ha activat la figura del paleontòleg diguem-ne territorial, i es vigila més. També abans de fer qualsevol obra, perquè una excavadora pot fer desaparèixer patrimoni en dies.  

El Prepirineu és una zona particularment rica en restes, oi?
Sí, n’hi ha moltes. És molt propensa al bon manteniment, pel tipus de sedimentació, que n’ha evitat l’erosió, i perquè hi havia condicions perquè s’hagin fossilitzat les deixalles dels animals. 

Els dinosaures fascinen.
Sí, bèsties tan grans han de cridar l’atenció. Van ocupar durant milions d’anys la Terra i en la seva evolució es van fer gegants. Són espectaculars, els bitxos més grans que han trepitjat la Terra. 

En tenim cada dia més interès?
No et pensis, és un interès oscil·lant. Depèn del rebombori que provoca una determinada pel·lícula, com les de l’Spielberg. Aleshores atreu molta gent als museus. Després decau. 

Hi haurà qui es pregunti per què estudiar-los.
Si es mira des del punt de vista econòmic, no té més, és clar, però qualsevol societat necessita la ciència, d’entendre el passat, per preparar el futur. Però si algú no et vol escoltar, res no hi ha a dir. Però destruir el passat no és propi d’una societat avançada.