Deu ser, aventurem, que la campanya sura en l’aire, i per això el ple municipal s'ha viscut amb un punt de tensió més elevat. Si més no, així ho interpretava l’espectador imparcial, davant els creuaments de retrets: “cree el ladrón...”, etzibava l’alcalde, Joan Barrera, cap al grup de Junts; “difama que algo queda”, responien des d’aquell racó en direcció a Compromís i la CUP, o “el grup que està en el no a tot és Junts”, rellançava el cupaire Bernat Lavaquiol. L'aspre debat, al punt de la incorporació de tres milions d’euros, procedents del romanent de tresoreria, al pressupost municipal. Tirava endavant. Novament gràcies al suport de la CUP, i novament (com ja va passar amb el pressupost) després d’introduir una partida per habitatge públic: 150.000 euros, que se sumaran als 500.000 inicialment inclosos als comptes d’enguany. ERC i Junts s'han posicionat en contra.
“Se’ns havia criticat aquesta incorporació grossa quan la fèiem nosaltres, i no és criticable, el problema el tindrem l’any vinent, quan per les regles fiscals no ho puguem fer”, recordava el portaveu republicà, Francesc Viaplana. Benvingut, saludava. Ara bé, per què votaven en contra, tot i estar a favor “de la majoria de partides” a què es destinaran els diners? Perquè continua havent-hi, argumentava, d’altres amb les quals ja estaven en contra, com els 14.000 euros per a l’auditoria, “que es podria fer amb personal de la casa”. O els 50.000 euros que s’incorporen en l’apartat educatiu i de protecció a la infància (projecte Espirales): abans de decidir-lo, defensava, s’hauria d’estudiar com es fa en altres llocs. És pioner? Doncs no li acaba de fer el pes. I dedicar 3.000 euros a una publicació per “vendre l’acció de govern”, menys encara. Finalment, 250.000 euros a estudis de projectes d’urbanisme, que hauria de passar-se a HIULS.
Pels juntaires agafava la paraula Jordi Fàbrega, que aprofitava l’avinentesa per treure pit de la gestió durant el seu mandat: “S’havia dit que la caixa estava buida i resulta que hi havia cinc milions”. Votava no perquè el destí dels diners no contemplen la congelació d’impostos, ni destinar més recursos a serveis socials ni a la residència de gent gran. “Ens dona la raó que no calia aquella pujada d’impostos que afecta la butxaca dels ciutadans”, insistia. “I les incidències no s’han contemplat i ens agradaria que la caixa estigués més plena”, puntualitzava. “Ens fa la sensació que com que hi ha diners, anem a gastar, sense mirar si són necessàries les partides”. Entre les “exagerades”, per ell, els 80.000 per a l’Espai Ermengol o l’apujada que correspondrà a la festa major, i que tindrà un pressupost de més de 300.000 euros, o els més de 200.000 per a la Fira de Sant Ermengol.
Amb la modificació aprovada, via pública suma 620.000 euros més; parcs i jardins, 154.000; i promoció econòmica, 160.000. A banda, s’hi afegeixen 70.000 euros per portar a terme noves excavacions al jaciment arqueològic del pati de Les Monges i la creació d’una plaça de tècnic de patrimoni.
També rebia l’aprovació la moció presentada per Junts que demanava convocar les places vacants a la policia municipal. L’equip de govern s’abstenia, “però no perquè no estem a favor, sinó perquè ja hi estem treballant”, puntualitzava l’alcalde. També matisava Núria Valls, des de la CUP, tot i votar a favor: “no cal més policia, sinó més educació”.
L’altra moció presentada, per Compromís i CUP, sobre el traspàs de l’hospital de la Seu a l’Institut Català de la Salut, era rebutjada pels altres dos grups. Cal, advertia Barrera, “treure la política de la gestió sanitària”.
Gossos, coloms... i temes més sagnants a l’any de la síndica
Gossos potencialment perillosos, coloms que embruten (al carrer de les Eres, Major i Canonges, els veïns n’estan molt cansats), gats que volten per arreu, problemes de trànsit i aparcament –els professors, davant de l’Institut Joan Brudieu, per exemple– i discòrdies entre veïns. Però també alguns casos sagnants, com el de l’empresari que va haver de tancar el negoci perquè l’edifici on el tenia el van ocupar, o el de la persona que pateix seqüeles derivades de, presumptament, una via col·locada a l’hospital. Entre les 62 actuacions realitzades al llarg de l’any passat per la síndica municipal de greuges, Anna Martí, s’hi percep el batec de la ciutat, un dia a dia no exempt de les seves misèries.
La síndica presentava al ple un informe, el del 2023, on 49 de les actuacions dutes a terme fan referència a l’espai públic: 18 relacionades amb la via pública (moltes sobre les sancions de trànsit, com dèiem); 11 se centren en l’habitatge; nou sobre convivència entre veïns i quatre sobre neteja (brutícia de coloms i gats), com àmbits més destacables. L’atenció sanitària i els serveis socials protagonitzen sis dels expedients que la síndica va obrir l’exercici passat.
Els resultats? Els casos més greus acostumen a escapar del seu àmbit d’actuació i han d’encaminar-se a la justícia o les administracions responsables. Sempre que pot, Martí practica la mediació. Però la seva és una figura, recorda, sense capacitat executiva, amb pes “moral” més que res. Per això potser –i potser també perquè malgrat la molta pedagogia que practica Martí, no acaba de quedar-li clara la seva funció a tothom–, són nombrosos els ciutadans que s’hi adrecen amb les demandes més peregrines. O simplement peticions d’ajuda: es repeteixen les d’entendre’ls amb l’enrevessada burocràcia.
