A Andorra tenim una ràtio de 49 metges d’atenció primària per cada 100.000 habitants. Un 42% dels professionals amb conveni amb la CASS compaginaven, el 2023, la seva feina amb altres activitats sanitàries (treballant pel SAAS, cobrint guàrdies, etcètera). I 8 de cada 10 facultatius d’atenció primària tenen més de 50 anys i estan en edat de jubilar-se o bé relativament propers. De fet, el 28% té més de 60 anys i un 56% entre 50 i 60. 

Són dades que ha compartit el doctor, i conseller general de Ciutadans Compromesos, Manuel Linares, en el marc del debat de la modificació de la Llei reguladora de les professions titulades de la salut. Una modificació que es feia amb l’objectiu de facilitar l’accés i la retenció dels professionals sanitaris al país. En aquest sentit, la ministra de Salut, Helena Mas, reconeixia que hi ha un “dèficit significatiu” d’aquests professionals que justifica la llei, que conté mesures com la d’oferir un permís provisional per a qui no té un certificat de coneixement de català però pot acreditar 10 anys d’escolarització al país, la possibilitat d’allargar-lo sense el català en cas de “força major o necessitat”, ampliar a 90 dies per any natural el permís de treball de curta durada, o la simplificació de l’autorització per aquells que presentin un títol homologat per la Unió Europea o un país de l’Espai Econòmic Europeu, entre d’altres.

Totes les parts han coincidit a assenyalar la necessitat de la reforma legislativa, i en el cas dels grups de Concòrdia i Socialdemòcrata han subratllat també l’oportunitat que representa per millorar la planificació dels recursos sanitaris a curt i llarg termini. “No podem continuar legislant a cop d’emergència”, exclamava Maria Àngels Aché, de Concòrdia. 

Per la seva banda, Noemí Amador, d’Andorra Endavant, celebrava que es flexibilitzessin els requisits de coneixement del català per al sector de la sanitat, i va aprofitar l’ocasió per plantejar que hi ha altres sectors que “necessiten mà d’obra i no troben treballadors per culpa del nivell exigit de català”, com és el cas dels enginyers en obres de construcció, segons ha citat.

 
Accessibilitat universal
Aquesta nova llei de professions titulades de la salut s'ha aprovat per assentiment de tota la cambra. No ha passat el mateix amb la Llei d’accessibilitat universal, que pel Govern suposa una “oportunitat per al país”, perquè adaptar els entorns no només ajuda les persones, sinó que també pot suposar un reforç de la competitivitat i l’atractiu del país, segons ha defensat la ministra d’Afers Socials, Trini Marín.

La nova llei obliga, entre d’altres, a elaborar plans d’accessibilitat als serveis públics i d’ús públic existents, i regula les condicions d’accessibilitat als entorns però també en el transport i la comunicació. “No es tracta només de rampes i ascensors”, ha manifestat la ministra, que ha afegit que també es promourà la formació i l’assessorament i es regularà un programa d’ajuts per fer les adaptacions. 

Abans de debatre el conjunt de la llei s'han debatut fins a cinc reserves d’esmena presentades pels consellers del Partit Socialdemòcrata, que buscaven donar un rol més preponderant a la comissió per al foment de l’accessibilitat o castigar els reincidents amb el tancament temporal dels seus locals, entre d’altres. Per ells, el nou text “té avenços, però ens hem quedat curts”, i per això han votat en contra d’alguns aspectes de la llei però a favor de la resta. Per Andorra Endavant, l’accessibilitat “és un dret fonamental”, però “estem per incentivar i no per obligar” i l’accessibilitat “ha de ser realista, no una autopista”, i al seu parer la llei pot posar en perill alguns negocis. Per a Concòrdia, l’accessibilitat és també “relació i dignitat” i la llei proposa un règim sancionador “ni punitiu ni simbòlic” i es podria haver donat més importància a la comissió d’accessibilitat. Per Demòcrates, amb l’aprovació de la llei, que valoren “equilibrada”, es fa “un pas ferm cap a una Andorra més justa i inclusiva”.