Deia el politòleg i investigador a Andorra Recerca + Innovació, Yvan Lara, que caldrà esperar que Demòcrates per Andorra esculli el seu candidat a cap de Govern per veure com es mouen els altres partits polítics, perquè depenent de l'espai que sigui capaç d'aglutinar el demòcrata les altres formacions s'hauran de recol·locar per atreure l'electorat que més els interessi. Perquè ens entenguem: si el candidat demòcrata tendeix més a la dreta i va a lluitar per l'electorat més conservador, Concòrdia i Partit Socialdemòcrata és d'esperar que optin per un candidat (o candidats, primer hauran de decidir si formen coalició o no) més centrista, o de centreesquerra, i progressista; si del contrari Demòcrates aposta per un candidat més de centre, els altres dos tiraran més cap a l'esquerra, mentre que les formacions clarament de dretes, com poden ser Andorra Endavant i la recentment constituïda Virtus, ja no hauran de competir amb Demòcrates. És una decisió estratègica, i la cerca del candidat perfecte és complicada.
El secretari d'organització del partit de govern, Guillem Casal, que a priori semblava un dels més ben col·locats en la cursa dins dels taronges seria un candidat del segon tipus, i potser Jordi Alcobé, que és un dels altres noms que ha sonat, dels primers. Hi ha candidats, però, que potser poden acontentar tant a una banda com a l'altra, capaços de negociar amb uns i altres i mantenir un equilibri fent que tant conservadors com centristes se sentin còmodes. Podria ser el cas de Ladislau Baró, actual president de Demòcrates i ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. Les paraules i el to de Baró són sempre molt diplomàtiques i fa la sensació que tothom hi pot coincidir, fa sentir a uns i altres que "és dels seus".
Una altra cosa que cal tenir en compte a l'hora de confeccionar llistes i d'escollir el candidat és la seva parròquia d'origen. Així també es poden sumar o restar vots, i en el cas de Ladislau Baró, podria desestabilitzar, o desgastar, Concòrdia en un dels seus "bastions", com és Sant Julià de Lòria, que amb Desperta Laurèdia va aconseguir fer-se amb els dos consellers de la circumscripció parroquial, que ja sabem que és on es guanyen o es perden les eleccions generals. Aquí val a assenyalar que tant Casal com Alcobé són de Canillo, feu demòcrata des dels inicis, i on en reiterades ocasions directament no han tingut oponent.
Així doncs, el president dels taronges va agafant força, ja que és el candidat que més podria sumar. Caldrà, però, veure si se l'acaba de convèncer. I també si el seu paper de lideratge en les negociacions amb la Santa Seu per a la despenalització de l'avortament, un dels punts importants del programa amb el qual es va presentar Demòcrates a les darreres eleccions generals, el beneficia o el perjudica. Si finalment s'arriba a un acord amb l'Església i prospera una proposta serà una cosa, però si no és el cas es podria tenir la imatge que no es compleix amb les promeses electorals i no se solucionen determinats conflictes o qüestions que bona part de la ciutadania entén que ja s'haurien d'haver superat. Encara que això també dependrà de qui acabin nomenant com els seus candidats les altres forces polítiques, perquè encara que pugui semblar que els tenen més clars i que Cerni Escalé encapçalarà la llista de Concòrdia, Pere Baró la del Partit Socialdemòcrata i Carine Montaner la d'Andorra Endavant, encara no se sap si hi haurà coalició o no entre els dos primers, ni com pot afectar a la proclamació de Montaner l'entrada al tauler de joc de Virtus o el possible aterratge de Ciutadans Compromesos al nivell nacional.
