És cert que queden qüestions “de detall, i algunes no menors”, però l’acord d’associació amb la Unió Europea està embastat. Tant és així que a principis de desembre el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, “té previst presentar les grans línies polítiques de l’acord als estats membres i a la resta de la Comissió”.

Així ho ha explicat avui el cap de Govern, Xavier Espot, després d’una nova reunió dels integrants del pacte d’Estat per al seguiment de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea, una reunió que va servir per “entrar al detall molt concret i precís del punt actual de la negociació”.

D’aquesta manera, es va “certificar que la solució per a la lliure circulació de persones està tancada un cop obtingut el període transitori de deu anys renovable llevat que hi hagi un acord contrari de les dues parts”, ha precisat Espot, que ha recordat que la solució inclou el sistema de càlcul de les quotes, les tres quotes previstes, el sistema específic i propi que s’ha garantit a Andorra de control dels penals, així com la possibilitat de declaració unilateral d’un concepte propi d’ordre públic que ha de permetre posteriorment “treure conseqüències dels antecedents penals” i també per “aplicar mesures de policia administrativa”.

Espot ha assegurat que la solució proposada és “el règim més ambiciós i generós en matèria derogatòria que mai la Unió Europea ha proposat a un Estat tercer o a un Estat membre”, i en aquesta línia ha expressat la “satisfacció” pel resultat d’aquesta negociació i la satisfacció per “l’esforç que l’equip negociador encapçalat per Landry Riba ha dut a terme per aconseguir aquesta fita”.

També el capítol de les telecomunicacions “està a punt de ser tancat amb totes les salvaguardes i cauteles que tenim la garantia que podrem aplicar”, així com amb un sistema que “posposa la negociació del càlcul de les conseqüències del roaming d’aquí a uns anys”, ha detallat Espot, que ha precisat que “l’únic aspecte que queda per acabar de dirimir és si la transitòria és de sis o set anys”.

Respecte a l’aplicació de les tarifes d’itinerància, el cap de Govern ha dit que s’entrarà en el sistema de càlcul els pròxims quatre anys, termini en el qual es constarà la realitat diferenciada d’Andorra que no es troba en cap altre Estat i que passat aquest període es veurà quines tarifes específiques per a Andorra es podran aplicar.

Pel que fa al protocol sobre els serveis financers, l’altre gran escull per poder concloure la negociació, s’ha fet un pas més per arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts. I és que dimecres al vespre, la Comissió Europea va lliurar una tercera versió del document on “s’incorporen substancialment” les demandes fetes per Andorra, especialment pel que fa a “les referències a l’estabilitat del sistema i altres aspectes de detall” que s’havien reclamat un cop “salvats tots aquells esculls” que teníem en matèria de salvaguarda de supervisió i de reciprocitat, que ja s’havien recollit en la segona versió.

Així, i tot i que encara “s’ha d’acabar d’analitzar amb més detall” i “compartir el text amb el sector”, tot “està ben encarat”, ha assegurat el cap de Govern, que ha incidit també en el fet que amb les diferents versions del text “també s’han eliminat les referències al no-accés al Banc Central Europeu”, de manera que al text “no es diu que es pugui però tampoc que no es pot”, deixant d’aquesta manera la porta oberta que hi pugui haver una “negociació paral·lela en aquest sentit”. I en aquesta línia, Espot ha recordat la via oberta en la darrera trobada a París amb el copríncep Emmanuel Macron per tal de poder obrir converses amb el Banc Central de França, unes negociacions “que seria ideal començar fins i tot abans de signar l’acord d’associació”.

El cap de Govern ha destacat també el canvi del primer article del protocol per incloure garanties sobre “l’estabilitat del sistema”, de manera que es pugui assegurar que “a l’hora d’obrir el nostre mercat disposem de les garanties necessàries perquè no quedin afectades les nostres entitats pròpies”. Per tot plegat, Espot ha considerat que “ara tenim un ventall de salvaguardes i precaucions que fan que com a mínim estiguem arribant a una solució que per a nosaltres és acceptable”, si bé va insistir en la via paral·lela perquè “les nostres entitats el dia que hàgim d’obrir el mercat tinguin accés com a mínim als mecanismes ordinaris de liquiditat als quals tenen accés les entitats que disposen d’un banc central”.