Andorra Endavant (AE) qüestiona, a través d’una pregunta parlamentària, que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) prevegui una partida d’1,6 milions d’euros per preparar-se per a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, quan “perfectament pot no ser aprovat”. La pregunta la formula la presidenta de la formació i del grup parlamentari, Carine Montaner, perquè el Govern la respongui oralment en la propera sessió de control que celebri el Consell General, prevista per al 4 de desembre. 
Per a Montaner, “una despesa d’aquesta magnitud resulta incomprensible i políticament injustificable”, tenint en compte que l’acord “encara no ha estat sotmès a referèndum”, “no ha estat ratificat ni pel poble andorrà ni pel Consell General”, i “no existeix, a dia d’avui, cap garantia jurídica que l’Acord arribi a entrar en vigor”. Per això planteja que “abans de comprometre milions, la CASS podria haver encomanat un estudi d’impacte seriós i objectiu, per un cost perfectament raonable de 50.000 a 70.000 euros” i recorda que la responsabilitat en la gestió del diner públic exigeix “prudència, proporcionalitat i rigor”.
En una línia similar, la consellera Noemí Amador, de la mateixa formació política, també ha entrat una pregunta per “exigir explicacions sobre el pagament de 100 euros diaris als ciutadans seleccionats per participar en l’assemblea ciutadana Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia”. Aquesta és “una mesura poc habitual en democràcies comparables, que obre interrogants sobre la seva base jurídica, la neutralitat del procediment i la proporcionalitat de la despesa pública”, segons AE.
La formació remarca que és “altament inusual que un Govern amb majoria absoluta, plenament capacitat per governar, legislar i resoldre els problemes del país, decideixi, a un any de les eleccions, pagar ciutadans perquè facin propostes polítiques. Aquesta situació genera dubtes legítims sobre la finalitat del mecanisme i sobre la necessitat real d’aquest format remunerat”. A més, “mai fins ara un Govern havia pagat ciutadans per participar en processos polítics. La participació sempre ha estat voluntària, lliure i oberta. Si ara es remunera, cal explicar per què, amb quina base legal i quin serà el cost total per al país”, afegeix Amador, que pregunta concretament per la base jurídica que permet aquest pagament; el cost total de l’assemblea, incloent compensacions, logística, contractacions externes i selecció dels participants; i les garanties de neutralitat i representativitat del procediment remunerat.