Andorra Endavant rebutja ampliar els drets socials i sanitaris dels treballadors temporers fins a equiparar-los als residents de llarga durada.
Segons exposa la formació en un comunicat, el país necessita temporers per cobrir necessitats puntuals de sectors econòmics concrets, especialment durant les campanyes d’hivern i d’estiu. Però un treballador temporal no pot tenir els mateixos drets que una persona que fa dècades que viu, treballa, paga impostos i cotitza a Andorra.
En aquest sentit, AE remarca que els residents permanents han contribuït durant anys al sosteniment dels serveis públics i és perfectament normal que existeixi una diferència entre els drets consolidats d’un resident estable i els d’una persona que ve tres o quatre mesos a treballar abans de tornar al seu país.
Pel que fa a la sanitat, Andorra Endavant defensa amb claredat que qualsevol temporer ha de tenir garantida l’atenció urgent i vital. Així les coses, admeten que davant d’una fractura, una apendicitis o qualsevol emergència greu, el sistema sanitari ha d’actuar sense dubtes.
Ara bé, el que creuen que no és acceptable és convertir Andorra en una porta d’accés a tractaments mèdics, operacions o revisions no urgents que moltes vegades ni tan sols es realitzen als països d’origen dels temporers. "Els recursos públics són limitats i han de prioritzar aquells ciutadans i residents que han sostingut el sistema durant anys amb el seu esforç i les seves cotitzacions", afirmen.
Andorra Endavant també defensa que els treballadors temporals tinguin condicions d’allotjament dignes. Per això aposten per flexibilitzar la normativa i facilitar la creació de colivings privats adaptats a aquesta realitat, amb garanties mínimes de qualitat i convivència.
Finalment, expliquen que el que no poden acceptar és un model que acabi desvirtuant els serveis públics andorrans i carregant sobre els residents permanents el cost de les estades temporals.
El que diu Argentinos
Aquesta reacció d'Andorra Endavant ve donada per la proposta presentada per Argentinos en Andorra relacionada, però, amb la possibilitat que la quota de temporada s'ampliï fins als nou mesos. És en aquest context que l'associació proposava que l'estada de nou mesos computés com a dues temporades a l'efecte de l'antiguitat necessària per accedir a la quota de residència i treball definitiva. També demanaven l'accés al transport públic gratuït i a les tarifes de resident en instal·lacions esportives i culturals i garantir que el treballador pugui accedir a contractes de telefonia i comptes bancaris estàndard, eliminant dipòsits i traves burocràtiques. Igualment, fein la petició d'excepció del pagament de l'impost sobre la renda dels no residents fiscals (IRNR).
