Amb l'objectiu de reforçar la protecció dels menors davant els riscos digitals reals, però a la vegada evitar una expansió excessiva de la burocràcia, del control administratiu i de la ingerència dins la vida familiar, el grup parlamentari d'Andorra Endavant ha presentat un paquet d'esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, un text que, malgrat compartir-ne la necessitat, considera que incopora "definicions massa obertes" i que "atribueix a l'Administració competències excessivament àmplies" que podrien comportar "inseguretat jurídica i intervencions desproporcionades.
Per això, AE opta per defensar "la llibertat de decisió de les famílies" i s'oposa a que "el Govern pugui prohibir unilateralment xarxes socials a menors de setze anys". En aquesta línia, i en lloc d'un "model basat en prohibicions generals", des d'Andorra Endavant s'aposta per una "informació clara a les famílies", perquè des de l'Administració es faci tot un seguit de recomanacions, per les eines de control parental i perquè els "filtres i bloquejos siguin voluntaris". L'objectiu de tot plegat, afirma la formació, "és donar eines als pares perquè puguin decidir lliurament les limitacions que considerin adequades per als seus fills".
Des de la formació es planteja també la limitació de la intervenció social per hàbits digitals. Per això amb les esmenes es busca limitar les definicions massa àmplies relatives a situacions de risc o desamparament digital. I és que AE considera "especialment preocupant" que mals hàbits digitals puguin acabar "facilitant intervencions de serveis socials o fins i tot separacions familiars". Per aquest motiu les esmenes deixen clar que qualsevol intervenció s'ha de centrar únicament en aquelles situacions "greus, reiterades i objectivables" i sempre "respectant els principis de proporcionalitat i minima intervenció".
Encara lligat en aquest punt, Andorra Endavant planteja també suprimir el concepte "supervisió activa" que el projecte de llei imposa als progenitors i tutors legals dels infants i adolescents, un concepte que es considera "excessivament ambigu". I és que AE, que assegura defensar "el paper fonamental dels pares en l'educació dels fills", s'oposa a "convertir les famílies en objecte de control permanent o en responsables potencialment sancionables per qualsevol conflicte vinculat a l'ús de pantalles o xarxes socials".
Així mateix, la formació, que comparteix la necessitat d'actuar davant problemàtiques com les addiccions digitals, el ciberassetjament, la pornografia infantil, la hiperconnectivitat o l'explotació de menors a les xarces socials, planteja suprimir el rol central que el projecte de llei entrat a tràmit pel Govern atorga a Andorra Digital. En aquest sentit, les esmenes d'Andorra Endavant, que rebutja la creació i consolidació de noves estructures administratives per fer funcions que "poden ser assumides directament pels ministeris competents", eliminen totes les referències que converteixen Andorra Digital en òrgan central coordinador de la política de protecció digital infantil.
Andorra Endavant pretén també reforçar la prohibicio de dispositius mòbils als centres escolars. Així en les esmenes planteja que els telèfons mòbils restin prohibits durant les hores lectives, als patis i als menjadors així com durant les activitats extraescolars supervisades, i proposa també que els dispositius "quedin dipositats de forma segura dins els centres durant tota la jornada escolar".
Des de la formació es vol una "protecció efectiva dels infants i adolescents davant els riscos digitals actual" però es considera que aquesta s'ha de portar a terme amb "sentit comú, amb proporcionalitat, reforçant les famílies i evitant noves estructures burocràtiques i ingerències excessives dins la vida privada". En aquest sentit, la consellera general d'AE Noemi Amador remarca que "protegir els menors no pot servir d'excusa per crear més burocràcia ni per substituir el paper educatiu de les famílies".
