Albert Batalla ha assumit el repte polític de millorar els resultats de CiU a les comarques de Lleida en les eleccions al Parlament que s’han de celebrar aquest any. Artur Mas ha apostat per ell com a cap de llista en el que suposa una renovació generacional. Batalla, però, deixa clar que manté la Seu d’Urgell com a prioritat i que pretén presentar-se a la reelecció el 2011.

Mas ha apostat per una cara nova al capdavant de la llista per Lleida. ¿Com afronta el repte?
Amb ganes de fer feina i contribuir al canvi en aquest país. Sóc jove i porto a la motxilla molta il·lusió, noves maneres de fer política, però també un recorregut que em dóna base per afrontar amb garanties aquest repte. I no l’afronto sol, sinó amb molta gent que acumula molta experiència a l’esquena.

Substitueix Josep Grau, un candidat històric de CiU. ¿Compta amb ell a la llista?
No començarem a parlar de llistes fins després de Setmana Santa, però independentment de si hi figura o no, el seu suport el tinc garantit. Ell personalment m’ho ha dit. Em considero un alumne de Grau des de la perspectiva de liderar un projecte ampli a la demarcació de Lleida i l’Alt Pirineu, com ell ha fet aquests anys. L’experiència de Grau, però també de les persones que des de les primeres eleccions democràtiques han anat acumulant el pòsit important de CiU a Lleida, la sento i la noto al meu costat.

¿La seva candidatura és el primer pas per a un relleu generacional a CDC de Lleida?
En general ja hi ha hagut una regeneració important a CDC a tot Catalunya. Durant anys tothom feia la previsió que CiU es desfaria com un terròs de sucre quan Pujol es retirés i no estigués al Govern. Hem fet els deures bé, han sorgit a tot el territori noves generacions de gent molt vinculada al món municipal, que han fet un pas endavant per treballar pel seu país a través del seu municipi. En molts municipis de Catalunya hi ha gent molt jove, preparada per treballar per a Catalunya des de CiU. Això ve a ser com una saba nova d’un arbre ja plantat amb arrels profundes que ha d’anar renovant les seves fulles.

¿Veu tancada qualsevol fissura amb Josep Maria Pelegrí (UDC) pel número 1 a la llista?
A banda de tenir una excel·lent relació personal i política, amb Pelegrí no hi ha hagut cap tipus de conflicte. Va ser més un debat mediàtic que real. M’ha donat el seu suport en privat i en públic. Farem un tàndem d’èxit a la demarcació de Lleida.

El 2006 CiU va obtenir set diputats a Lleida. ¿Quin objectiu electoral es marca?
Com que el nostre objectiu és guanyar les eleccions i fer el canvi a Catalunya, necessàriament ens marquem ampliar els resultats que vam tenir el 2006 i treballarem intensament per poder-ho aconseguir. No és una qüestió de posar-se límits, guanyar diputats és molt complicat. No ens volem posar sostre per dalt. L’aspiració és governar el país per tornar la confiança i això requereix que a Lleida fem uns resultats millors que en les darreres eleccions.

CiU ha assegurat que no acceptaria una llei electoral que restés pes al territori. ¿A Lleida es perdia pes amb la proposta dels experts?
Passaríem de 15 a 11 diputats; perdíem molt de pes. CiU ha tingut una actitud responsable a l’entorn de la Llei electoral i, si hi ha més intents, per nosaltres no quedarà. Hi ha moltes coses que es pot debatre i acordar per fer la política més propera als ciutadans, però s’ha de fer respectant el pes dels territoris. El país té la població molt repartida. He sentit parlar a tots els partits d’equilibri territorial, però alguns el practiquen i d’altres no. Si tots ens posem a la boca aquesta idea no podem permetre que tretze comarques del país s’equiparin amb el mateix pes electoral que dos barris de l’Hospitalet. Hem constatat que amb el PSC estem molt lluny i m’agradaria que la gent del PSC de Lleida també fos contundent amb el seu partit quan fa determinats plantejaments. Podríem trobar altres casos de fort desequilibri territorial al país, que s’ha viscut com a conseqüència de la idea d’un Govern molt metropolità.

¿Creu que hi ha hagut desequilibri en les inversions?
Les comarques de Lleida han estat discriminades pel tripartit, els números ho expliciten de forma clara, rotunda i contundent. Fins al 2003, amb els governs de CiU, hi havia el bon costum de destinar el 50% de les inversions a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i l’altre 50% a Lleida, Tarragona i Girona. El 2010, de cada 100 euros, 68 es destinen a Barcelona i només 32 es reparteixen a Lleida, Tarragona i Girona. Algú pot dir que s’ha posat més diners perquè el pressupost s’ha duplicat, però una cosa és la quantitat final i una altra en relació amb el que s’inverteix en altres territoris. Això agreuja el desequilibri.

Però els seus rivals li poden dir que ha estat amb el tripartit que s’ha inaugurat l’aeroport de Lleida-Alguaire.
No dic que tot el que el Govern ha fet sigui dolent, perquè no tindria cap credibilitat i perquè no ho penso. Hi ha coses que s’han fet bé i és l’obligació del Govern fer bé les coses. Però també n’hi ha d’altres que no s’han fet bé i estem en el nostre dret d’explicar als ciutadans que, malgrat que hi ha hagut inversions vistoses al territori de Lleida, la desinversió que s’ha produït comparativament amb altres territoris ha estat flagrant. Barcelona i l’àrea metropolitana mereixen moltes inversions, perquè és el gran motor del país, però no podem construir un país amb un cap molt gros i un cos raquític.

¿Creu que CiU hauria de tancar la porta a pactes amb el PP, com va fer el 2006?
El que ha de fer CiU és plantejar un projecte de país que sigui el màxim de seriós possible. Nos­altres volem presentar una oferta política que sigui majoritària, i que la gent que no vulgui el tripartit i el PP tingui una clara opció de vot que sigui CiU. I que siguem capaços no només que la gent habitual de CiU ens doni el seu suport, sinó que molta altra gent d’altres formacions que se senten desencisats, enganyats i emprenyats no es quedin a casa. Aquests anys a l’oposició han anat bé des de la perspectiva de reformular el model, repensar l’oferta i el compromís que volem amb els ciutadans, malgrat que les bases continuïn sent les mateixes.

¿Però es pot pactar amb un partit que ha portat l’Estatut al Constitucional?
És evident que el recurs de l’Estatut no facilita les coses, sinó que ens allunya de forma claríssima. La nostra màxima ambició és construir una gran majoria perquè el país en aquests moments de dificultat pugui sortir endavant amb un govern sòlid i un projecte ben definit. Ni PP, ni tripartit, ni ERC, ni sociovergència, ja ho veurem quan correspongui.

¿La seva candidatura al Parlament modifica els seus plans a la Seu d’Urgell?
Tinc clar que vull ser alcalde de la Seu uns quants anys més si la gent de la Seu ho creu convenient. El meu compromís amb la ciutat no s’ha acabat, al contrari, ha començat fa poc, i des d’una perspectiva municipal necessites uns anys per tirar endavant un projecte de forma completa. No entendria cap opció que no fos mantenir-me a l’alcaldia de la Seu independentment dels resultats de les eleccions al Parlament.